L’anàlisi d’Antoni Bassas: ‘La pastanaga de Pedro Sánchez’

"¿Què vol el Govern per votar els pressupostos de l’Estat? Que el govern espanyol es mulli d’una vegada i convoqui una taula de negociació. Si el PP i Ciutadans ja li han dit de traïdor i amic de colpistes en amunt, no vindrà d’aquí"

Avui el consell de ministres enviarà els pressupostos generals de l’Estat al Congrés. Pedro Sánchez oferirà un percentatge d’inversió a Catalunya semblant al del nostre PIB. Catalunya representa el 19,2% del total del que produeix Espanya, i la inversió de l’Estat a Catalunya que proposa Sánchez seria el 18% del total. Aquesta és la bona notícia. La dolenta és que això no és una concessió, sinó que, senzillament, és la llei: és el que diu l’Estatut que li correspon a Catalunya durant set anys i que s’ha incomplert sistemàticament tots els anys excepte el primer. Per això, el govern de Catalunya diu que amb aquesta pastanaga Sánchez no en tindrà prou.

El futur dels pressupostos estatals i l'estratègia pel judici de l'1-O es debat a Ginebra i Waterloo

Una altra cosa seria la posició d’alguns diputats d’ERC o el PDECat, més disposats a votar que sí, però ¿què vol el Govern, sobretot Torra, és a dir, Puigdemont, per votar els pressupostos de l’Estat? Que el govern espanyol es mulli d’una vegada i convoqui una taula de negociació, que tothom vegi assegut en una taula el govern espanyol en un banda i el català a l’altra, per començar a trobar una solució política a la demanda majoritària de referèndum. Que això desgastaria Sánchez? Més el desgasta no tenir pressupostos. És més, si el PP i Ciutadans ja li han dit de traïdor i amic de colpistes en amunt, no vindrà d’aquí. Ara diran: “Con el dinero de todos los españoles premia a Torra…” En resum, Sánchez arriba amb la pluja de milions llaminera (i incòmoda de dir que no, perquè són diners), però el que està oferint és, senzillament, el compliment de la llei. Veurem com acaba tot aquest assumpte.

I en un altre ordre de coses, recordaran que ahir explicàvem que el jutge va arxivar el cas dels documents que els Mossos anaven a cremar, dient que la policia no espiava. Doncs bé, ara resulta que la Fiscalia de Barcelona ha presentat un recurs d’apel·lació i demana que es torni a obrir la causa. Per què? Doncs perquè acusar el major Trapero sense aquest argument de l’espionatge serà més difícil. ¿Com pots sostenir que Trapero dirigia una policia política, si resulta que el jutge diu que no?

Llibertat per a tots els empresonats, per als processats, per als exiliats.