Ja fa 37 anys que votem i prou, que hem après la distància que hi acaba havent entre les promeses i els fets. En aquests anys de crisi la decepció amb els partits ha provocat dues reaccions: la dels que han sortit al carrer a fer la política que han trobat a faltar i la dels que han decidit passar de qualsevol compromís, al carrer i a les urnes. La frustració amb el sistema polític (i amb una economia que redueix el camp del pensament pensable) convida a dir allò que tots els partits són iguals. No és veritat i és injust. Ara és temps d’escoltar qui ha captat el nostre missatge, qui subscriu els nostres interessos, i votar. Creure que el nostre vot té valor. Per no deixar el Parlament Europeu en mans de l’extrema dreta i per fer-li una declaració política a Europa des de Catalunya.
