Arriscats d’una vegada a ser qui som

EXISTIM, JA HO CREC que existim. Ahir, al Parlament, a quarts de deu de la nit, quan Carles Puigdemont va convertir-se en el 130è president de la Generalitat, vaig notar l’emoció de sentir passar la baula generacional. Avesats a fer crítica dels nostres defectes, avui, en canvi, vull quedar-me en el mèrit d’aquesta obstinada determinació que tenim de viure identificats clarament entre els pobles del món, que fa que la nostra supervivència col·lectiva sigui una victòria de la llibertat i de la cultura. Sentir citar Carles Rahola al Parlament, 76 anys després del seu afusellament pel delicte de ser català (com tants altres), sonava a triomf pòstum de la veritat. Ara ha de triomfar la veritat quotidiana, la de convocar tot el país a un futur més just per a tothom.