Misc 25/10/2014

Artur Mas: “El 9-N és el dia D de la democràcia: pot ser un gran pas cap a la victòria”

i
Antoni Bassas
10 min

BarcelonaEl dissabte que va firmar el decret convocant el 9-N va dir que sentia “l’emoció del sentit històric”. Ara?

El mateix. Feia un pas més. La transició nacional té etapes i estem enmig. Alguns diuen: “Esteu enmig de la tempesta, hi ha onades molt grans, aigua a bord...” El que vulgueu, però hi som. Seguim el rumb, i cal molta determinació i jugar-se-la molt amb habilitat i astúcia.

L’onada del TC va fer naufragar la primera consulta i ara probablement n’arribarà una altra. Rajoy ha encarregat un informe per si cal recórrer el nou 9-N. Com ho valora?

Primer se’n van enriure. Recordo les primeres preguntes d’alguna premsa de Madrid quan vaig anunciar que no s’aplicaria un decret que ens portava contra les roques i a tenir urnes. Però, què passarà aquell dia, si tot va bé? Que hi haurà locals oberts en 942 municipis, urnes i paperetes amb la pregunta acordada. La gent es podrà pronunciar per primera vegada de manera clara sobre el futur polític de Catalunya.

El govern espanyol diu que vostè ha substituït un procés per un altre encara més antidemocràtic.

Si parlem de pulcritud democràtica, anem primers. El problema del govern espanyol és que té unes actituds clarament poc democràtiques. Una altra cosa seria dir no votant a la consulta, que seria democràtic.

Diuen que el nou 9-N no té garanties. Que no hi haurà cens.

Hi haurà un registre. Al Regne Unit abans de votar t’inscrius. Aquí el farem amb qui hi vulgui anar, sense imposar res. I quan vostè sigui a la llista podrà agafar la papereta i ficar-la a l’urna. Ara el govern espanyol no s’enriu tant perquè veuen que és seriós i pren cos. I es plantegen de tornar-ho a enfonsar.

Si el TC anul·lés el procés participatiu, aquest cop desobeiria?

No es un problema de desobeir. Si fos un problema de ser valents, no seria gaire problema. Si no, ja no hauríem arribat fins aquí. Hem tingut moltes excuses per fer una giragonsa, i som on som perquè s’està actuant amb fermesa. Però hem de ser eficaços. Jo vull que la gent de Catalunya decideixi a les urnes. Això és el que hem de protegir. Fer-ho de qualsevol manera no té sentit. Si no ho fem bé, la imatge serà de poca seriositat. Ara no ho podrem fer tan bé com voldríem, però com que ho fem seriosament, pot tenir un gran impacte.

Continuaria cridant els ciutadans de Catalunya a participar-hi?

Haurien de suspendre alguna cosa concreta. El procés participatiu no penja de cap norma concreta. Què ens pot suspendre? Els voluntaris? Els ajuntaments? L’única diferència entre com ho volíem fer i com ho estem fent és que ara li estem posant molt més difícil a l’Estat per carregar-s’ho, que és el que ha volgut fer sempre.

Vostè no convocarà per escrit?

No. No tinc previst convocar per escrit. Per escrit què vol dir: enviar una carta a tots els ciutadans? Suposo que no ho podran impugnar. ¿O impugnaran la voluntat dels ciutadans aquell dia a les urnes? ¿Ens impugnaran que hem comprat ordinadors per a les escoles catalanes i per als centres d’ensenyament en general?

La campanya, per exemple.

Que ho facin. Actuarem en funció de què ens impugnen, però de moment no impugnen res, perquè no han trobat res per impugnar. Ara veuen que això pot agafar una volada gran, un desafiament a l’Estat, pensen, quan en el fons és un exercici ple de la nostra democràcia, ara aniran bojos a veure què es poden carregar. Abans anàvem absolutament de cara, i si actues així l’Estat t’enfonsa. Podem aconseguir el mateix objectiu actuant diferent. Això és un camp de mines. Qui les posa? L’Estat. Quan tu trepitges un camp que està ple de mines, de tant en tant has de fer un saltiró. I el que t’està mirant diu: “Està fent el ridícul”. Però resulta que si no fas aquest saltiró t’explota la mina. I qui en rep les conseqüències? El que és a sobre de la mina en aquell moment, que som nosaltres, els catalans. Tenim un camp minat, i nosaltres estem fent totes les giragonses possibles per arribar a passar el camp. I això és el que de vegades no s’entén a Catalunya. I ens estem discutint sobre si aquest saltiró o aquesta giragonsa és la que estèticament tocaria, i ens emboliquem en això.

És normal que després del primer salt que va fer, no aplicant el decret firmat, la gent es pregunti si ara està disposat a fer un salt més gran o a sortir del camp de mines.

Disposat del tot, però jo el que vull és arribar al final del camp de mines. Jo no vull trepitjar una mina, perquè, si no, no hi arribarem.

Després d’haver escoltat el president del govern espanyol dient que miraran d’impugnar-ho, ¿vostè contesta que la seva determinació és continuar celebrant el 9-N?

Evident. La meva determinació és total, ja ho era amb el decret, però jo vull que s’acompleixi l’objectiu. M’és igual l’estètica del salt, vull aconseguir l’objectiu, el que m’ha reclamat massivament el poble de Catalunya a les eleccions del 2012. Em van dir: dret a decidir el nostre futur polític. Vostè faci el que pugui per portar aquest país a decidir el seu futur a les urnes, i això és el que estem fent. Amb dificultats? Amb onades de 7 i 8 metres d’alçada, amb vents creuats per tot arreu i amb aigua dins del vaixell, amb condicions de navegabilitat molt complicades. Però no hem naufragat. Prova d’això és que estan mirant com acaben d’enfonsar el vaixell.

En el supòsit que no es pogués votar, ¿podria ser una bona opció aprofitar el 9-N per denunciar la impossibilitat de votar?

Evident. El 9-N, en aquest país, ha de passar una cosa gran. Jo espero portar a terme el que tenim planificat, exactament com pensàvem portar-ho a terme amb el decret, tot i que sabíem que era molt més complicat perquè li posàvem les coses més fàcils a l’Estat per carregar-s’ho. El 9-N és el dia D de la democràcia de Catalunya. És un dia D de la democràcia. I si el dia D el passes bé, es un gran pas cap a la victòria. Potser no és el pas definitiu? Segurament no, però és un dia D.

La victòria és la independència?

Depèn de per a qui.

Per a vostè?

Jo personalment votaré sí-sí. Ho he dit sempre. Jo també tinc dret a votar com a ciutadà. Ara, jo no sóc en aquest moment el president de la independència, no dic que no ho sigui en el futur, ja ho veurem, ara no ho sóc. Jo sóc el president que ha d’intentar per tots els mitjans possibles que la gent pugui decidir el futur del seu país, vulguin el que vulguin.

Tot i que vostè ha revelat el sentit del seu vot, no farà campanya?

No.

Si el referèndum fos de debò, faria campanya pel sí-sí?

Si estiguéssim en el punt en què jo encapçalés una llista (cosa que no està passant ara perquè no hi ha eleccions) amb un programa que digués que el que volem és la independència de Catalunya, doncs evidentment jo faria campanya, però no estic en aquest punt. De la mateixa manera que no he anat a les manifestacions, encara que jo personalment en tingués moltes ganes. Jo estic en el punt de fer de president del país, i el president del país ha de valorar exactament igual el no, que el sí-no, que el sí-sí, independentment de la meva opinió personal. I jo sóc garant de tots perquè tots tenen el mateix valor democràtic.

El primer ministre d’Escòcia, Alex Salmond, sí que va fer campanya pel sí. ¿La diferència és que aquest procés participatiu no té el mateix valor que un referèndum pactat i acordat amb l’Estat?

Exacte. Però a més el referèndum escocès era definitivament vinculant, perquè així ho van acordar les parts. I ni aquest procés ni la consulta convocada amb el decret haurien estat vinculants, no ens enganyem. I així es va explicar a l’estat espanyol perquè entenguessin que no pensàvem proclamar la independència al cap de 48 hores.

Quina xifra de participació seria un èxit?

Si ara jo poso una xifra traeixo el consens polític, perquè això no està acordat amb ningú. I quin sentit té posar una xifra per part meva? Jo sóc responsable de posar les condicions perquè la gent hi vagi.

Quin valor polític tindria un resultat amb 1,8 milions de persones, les que van anar a la V, de les quals posem-hi un 90% votarien que sí?

És molt més fàcil comptar vots que persones al carrer. Aquesta vegada ho comptarem papereta per papereta. No hi haurà discussió sobre quanta gent hi ha participat.

Perquè es produeixi un resultat que ningú pugui discutir, quanta gent hi hauria d’anar a votar?

Perquè la consulta tingués un impacte internacional espectacular hi hauria d’haver una participació molt alta, que és molt difícil que hi sigui perquè segurament els del no hi aniran poc.

Molt alta vol dir un 50%, almenys?

Qui sóc jo per posar un percentatge? El president de la Generalitat se la pot jugar amb tot excepte amb allò que sap abans que trencarà el consens polític i social. Jo amb això he sigut molt primmirat. Vaig intentar fins a l’últim segon que aquell consens polític no s’esquerdés. Desgraciadament no me’n vaig sortir, la figura de porcellana fina es va esquerdar, però no es va trencar.

¿Ha tingut resposta a les famoses 23 propostes que va portar a Rajoy?

Ni una sola resposta. I d’això fa tres mesos. Bé, per ser honestos n’hi ha una. La ministra de Foment va trucar al conseller de Territori, Santi Vila, i li va dir que dels 23 punts n’hi havia un, el de la llançadora entre la plaça d’Espanya i la T1 de l’aeroport, que sembla que ens poden dir que sí, perquè els inversors privats estan disposats a jugar-se-la perquè els pot ser rendible.

Aquests dies tenim notícies d’operacions de caràcter judicial i policial al voltant de Jordi Pujol i els seus fills. Com les valora?

Si hi ha sospites d’irregularitats s’ha d’actuar a tot arreu.

Hi veu excés de gesticulació policial o judicial?

Això és el que s’ha dit des d’algun partit...

El seu número dos a CDC, el senyor Rull.

Jo no em pronunciaré en aquests termes però tinc la sensació que no sempre l’Estat actua amb equanimitat. Ho fa segons el cas. N’he vist de tots colors.

Ha perdut la confiança en l’Estat en aquest sentit?

Personalment tota, però no vull barrejar coses. Dels meus temes personals no me’n queixo. Jo he vist grans muntatges que després han acabat en res. Ara veiem el tema de les targetes black o opaques i resulta que això era allà amb gent de diferents tendències que gastaven a càrrec d’una entitat que es va enfonsar i hem rescatat amb els nostres impostos. I ningú s’hi va fixar!

A vostè el nomena Pujol conseller de Política Territorial primer, d’Economia després i finalment conseller en cap. Vuit anys a les seves ordres. ¿Mai va saber o sospitar que ell o la seva família cobraven comissions?

Puc dir-ho, sí. I no només això. Totes les adjudicacions de què tinc constància es van fer de manera correcta, i ningú les posa en dubte.

Hi ha opinió publicada que vincula Pujol i Mas. Està tranquil?

Sí. Sempre he dit el mateix i vull ser humil: depèn del que entenguem per corrupció. No sé si he comès petites irregularitats però sempre he actuat amb honestedat.

La Razón ha publicat que ha adjudicat per valor de 305 milions a empreses vinculades a un cunyat i a una neboda.

Què demostren? Que familiars de la meva dona treballen en una empresa privada? Que observin quin nivell directiu tenen, si s’asseuen als consells d’administració o si són uns empleats més, que segurament és el cas. Això no és informació, és intoxicació. Es presenta gent dèbil com gent poderosa i a mi de manera absolutament injusta. No faig tractes de favor ni amb la gent més propera.

¿Entén que aquesta pluja de notícies de corrupció quan desnonen i retallen faci créixer partits com Podem o Guanyem?

No em complau però ho entenc perfectament. També veig l’espectacle.

Vostè va dir que considerava que Jordi Pujol no és un corrupte...

Ho dic perquè l’he vist actuar i el tema dels diners no és el que més li interessa. Ara, si vostè em diu si puc assegurar que no ha comès mai cap irregularitat tampoc l’hi podria dir, però la meva consciència personal és que no s’ha comportat com un corrupte. No parlo per altres de la seva família, excepte amb l’Oriol Pujol, amb qui vaig treballar sense que tingués funcions executives. No el vaig nomenar conseller.

Quan acabarà la legislatura? Abans del 2016?

No ho sé i depèn dels esdeveniments. Ara em vull concentrar en el 9-N, en què ens juguem el tipus tots plegats.

¿No escoltarà el clam de la plaça Catalunya expressat per Carme Forcadell perquè convoqui eleccions en tres mesos?

Només les puc convocar jo i estem a mig mandat. Les puc avançar, però no per fer unes eleccions més. No tindria sentit. L’única raó seria per fer el referèndum que no podem fer d’una altra manera. Si són per canviar un govern ja les farem quan toquin. I ara no hi ha l’acord per fer-ho com voldria.

Quan va presentar el 9-N va parlar de plebiscitàries.

Però no perquè hi hagi acord. Se’m deia que no havia de parlar d’eleccions per fer el referèndum i en vaig parlar el mínim, però era la manera d’acabar correctament el procés i que la gent tingués la veu per fer la consulta definitiva.

Si no les fa els pròxims mesos es trobarà amb les municipals i les espanyoles.

Sí, però la meva prioritat és la consulta. Jo vull que la gent vagi a votar amb la papereta acordada. No és problema de dates. Si no podem fer la consulta de veritat quan decidim voldrà dir que no ho hem fet bé. I això no està parlat. Quan ho farem? No abans del 9-N, que serà quan el procés agafi embranzida o s’esquerdi com el consens. I a partir d’aquí prendrem les decisions.

El va molestar la demanda d’eleccions en tres mesos?

Se me’n diuen moltes, de frases. No em molesta res, ja ho entomo tot, però una cosa és això i l’altra deixar-se influir pels altres, i això no ho faré. Jo ho faig a la meva manera. Les decisions transcendents les prenc i no me les deixo prendre pels altres.

¿Dubta perquè no té la seguretat de fer una llista única?

No hi hem entrat. En parlem el 10-N.

Es presentaria amb un programa que especifiqués que en cas de victòria seva es proclamaria la independència?

A partir del 10-N i no abans que hi hagi converses avançades.

¿Serà candidat hi hagi o no hi hagi llista única?

Tampoc no contestaré. Fa dos anys vaig dir que vull conduir el procés i quan acabi no tornaré a ser candidat.

Si el procés no s’ha acabat i vol deixar-ho quan acabi, haurà de continuar.

Parlem d’eleccions, que poden ser com sempre, un escenari que no acaba el procés i que no vull, evidentment; o eleccions que serveixin per fer el que no hem pogut fer d’una altra manera.

Si es presenta, votar-lo a vostè és votar independència?

En parlarem, ara toca 9-N. L’Estat pot rebre un missatge molt potent.

¿Pot anar amb ERC sense trencar amb Unió?

De tot això en parlarem més endavant. Són plantejaments d’una situació excepcional, que no seria ordinària. El meu desig és que els que hem fet pinya en podem seguir fent. Però ara en necessitem més i mantenint les aliances actuals.

Alfonso Guerra deia que ell era verso suelto. Santi Vila ho és?

El conseller no em molesta sempre que no despistem la gent sobre el que estem fent ara, que això és una altra història.

stats