Audiència en temps de crisi
Juneau és la remotíssima capital de l'estat d'Alaska. El vol des de Nova York triga vuit hores i mitja. Però la distància no ha impedit que brigades de periodistes i voluntaris al servei d'ABC News, Associated Press, The New York Times , The Washington Post , The Guardian , Bloomberg News, CNN, CBS, Los Angeles Times i, òbviament, The Anchorage Daily News hi hagin desembarcat amb un objectiu insòlit: llegir-se 24.199 pàgines de correus electrònics firmats per Sarah Palin com a governadora d'Alaska.
Segons la llei vigent a l'estat, particulars i mitjans poden demanar la consulta de documents públics. La tardor del 2008, quan McCain va llançar Palin a l'estrellat de la candidatura republicana a la vicepresidència, MSNBC, Pro Publica i Mother Jones van demanar de veure els papers de Palin. Ara, finalment, els han obert els arxius.
Què hi volen trobar? Tot i res. Quan escric aquestes línies, ja fa 24 hores que s'ha obert la veda i els més destacat són alguns comentaris de Palin sobre la protecció dels óssos polars, la seva intenció d'influir McCain en qüestions de canvi climàtic i múltiples exemples de palinismes , paraules inventades o mal escrites per Palin que fan les delícies del sector progressista, que la considera una illetrada.
L'interès pels papers té una explicació immediata: Palin encara no ha aclarit si es presentarà a les presidencials; i si els correus donessin alguna peça de caça major se li complicaria la vida (com desitgen molts a la seva esquerra però també nombrosos companys de partit).
Però el sobreinterès per Palin té una raó ben senzilla. Palin és audiència, com ho són Paris Hilton i Lindsay Lohan. Palin polaritza, com Aznar. O se l'adora o se l'odia. És la madura interessant que excita la política d'Amèrica. Un clic segur a internet. El substantiu és el personatge. Palin és una marca que ven, i això no hi ha mitjà que s'ho deixi perdre.
A molta distància hi ha el cas del congressista Anthony Weiner, que resisteix sense dimitir després d'haver mentit i finalment admès que enviava correus i fotos inconvenients a admiradores a qui no havia vist mai. Weiner està casat, des de fa menys d'un any, amb una dona llesta i pencaire, mà dreta de Hillary Clinton, onze anys més jove que ell, amb qui espera un fill. Weiner és el flagell dels republicans al faristol del Capitoli, i somnia l'alcaldia de Nova York.
Palin i Weiner són notícia (potser més audiència que notícia), però quan acaba la notícia, a l'actualitat hi queda flotant una flaire de frivolitat, i la frivolitat concilia molt malament amb la crisi.
Divendres a la tarda, abans de marxar del despatx, vaig donar una ullada al tancament de Wall Street. El Dow Jones havia perdut els 12.000 punts per primera vegada des del març. Clar i net, el senyor mercat s'està posant nerviós amb aquesta economia que no acaba d'arrencar, amb aquesta política que viu aliena a la realitat i amb aquesta Europa que només dóna disgustos. Algun analista va deixar caure la paraula recessió . Estigueu atents a l'obertura de demà.
El fosc futur de l'OTAN
Aquell mateix dia, el secretari de Defensa, Robert Gates, s'havia acomiadat de l'OTAN. Li queden dues setmanes al capdavant del Pentàgon i divendres va plantar-se a Brussel·les amb un últim missatge gens diplomàtic: a l'OTAN li espera un futur fosc, si no depriment, fins i tot irrellevant, si els estats membres no gasten més en equipament, entrenament i vigilància. Segons The New York Times , els EUA representen el 75% del total de la despesa de defensa de l'OTAN. Durant la Guerra Freda, representaven el 50%. Gates se'n va anar recordant "la incapacitat dels aliats per dedicar els recursos que calen per ser socis seriosos i capaços en la seva pròpia defensa". Seriosos i capaços. Tot un lema per als temps que corren.
