De Bildu a Ciutadans, em volen destruir

BadalonaEl centre cívic del barri de la Salut de Badalona està situat al peu de la boca de metro de l’automatitzada línia 10, amb les seves estacions de Star Trek i els seus ascensors parlants: “Tancant portes, closing dors”. El centre és el típic equipament municipal on no falta de res. Bé, sí, a la sala de l’acte del PP no hi ha aire condicionat i la gent sua la cansalada. Mitjana d’edat superior als 60. En aquestes, sona l’himne-bachata i apareixen García Albiol i Fernández Díaz. L’estrella és Albiol.

Unes xifres: a les municipals de l’any passat, a la Salut va guanyar el PP. El candidat a alcalde era Albiol. A les catalanes del 27-S va guanyar el PP. El cap de llista era Albiol. Tres mesos més tard, a les generals del 20-D, hi va guanyar En Comú Podem. Conclusió, que vingui en Xavi, que no estem per perdre cap vot.

El ministre ho passa malament

Albiol agafa el toro per les banyes: l’amic Jorge no ho està passant bé perquè està sent víctima de la perversió de valors de la classe política catalana. I mira, dels indepes, què se’n pot esperar? Però tu quoque, Albert Rivera? Ah sí? Doncs no vull veure ni un sol vot per a Ciutadans, que no sigui que ens acabin fent un govern amb un pacte de perdedors... “com el que ens van fer a Badalona!” La platea premia el símil amb una generosa ronda d’aplaudiments. El teloner ho ha deixat a punt de caramel.

Però Fernández Díaz comença parlant de com ell, personalment, va ungir Albiol com a líder dels populars badalonins. “ Perdonad este largo exordio inicial ”, diu el ministre en funcions, però a continuació l’exordi es transforma en un sermó soporífer que té l’avantatge de poder-se seguir entre cops de cap: Brexit... refugiats... jihadisme... rescat... recessió... PP... creixement... llocs de treball... joia de la corona... pensions... diumenge... radicals-comunistes-confluència espanyola de Syriza... vot moderat... llei D’Hondt... Albert Rivera -alter ego- Pedro Sánchez”.

I llavors sí, llavors passem de Star Trek a Matrix. Tot ha sigut un acte mesquí: gravar il·legalment una conversa de fa dos anys i fer-la sortir ara (quina casualitat) per destruir l’adversari polític. Queda flotant a l’ambient una cosa que no quadra: el ministre explica que han demanat la seva dimissió Bildu (com li agrada dir Bildu i Albert Rivera a la mateixa frase!), els indepes, els comuns, els socialistes i Ciutadans... Potser és ell, qui va en contra direcció? De cap manera. Missatge final: l’esquerra ho ha entès i va junta. Vejam nosaltres. No em voteu Ciutadans, ara.

Al final, una senyora em diu que ella va néixer a Valladolid, com els Fernández Díaz, però que als dos germans els falta la brillantor de Soraya. “S’enrotllen massa. Que denunciï a qui li ha gravat la conversa. I punt”.