BON DIA

Bona idea mal executada i comunicada

Resistir-se a fer que els nens entrin amb entrada al Camp Nou és com queixar-se dels cinturons de seguretat, les cadiretes o els cascos per a motoristes. Debat prehistòric. Quan jo era un nen, al Camp Nou no hi havia cadires: sèiem en bancs i ens estrenyíem a base de bé, igual que els fills de família nombrosa als seients del darrere dels 600. Però això era al segle XX. Avui, amb l'aforament no s'hi juga. Ara bé, explicar-ho a corre-cuita, sense alternatives pensades, fent un Gaspart ("Sóc el primer a estar en contra de la meva decisió"), i reconèixer que si no arriba ser per l'hora del Barça-Madrid tot hauria continuat igual, és fatal. Per què un consell amb supermajoria, sense oposició i amb gairebé tots els mitjans a favor és tan maldestre executant i comunicant?