Catalunya, el poder i l’autoritat
El procés està en el cantó correcte de la història perquè és profundament modern. Una part important de la societat conclou que l’estat al qual paga els impostos no tan sols no li serveix sinó que no la respecta. I, com que troba que la política de sempre està esgotada, surt al carrer, accelera el ritme dels partits i proposa un objectiu. Així han triomfat col·lectius humans que estaven en minoria i volien ser escoltats en nom de la seva dignitat. Se n’ha dit empoderament. La lliçó per a Espanya (i per a la Catalunya independent) és que a aquestes altures de segle el poder ha d’anar acompanyat d’autoritat moral. La part contractant catalana del contracte social (per dir-ho en termes marxians) s’ha tornat més exigent. I ara sabrem si també s’hi ha tornat amb ella mateixa.
