D’aquelles persones que ja no se’n fan

HI HA UN TIPUS de persona a la qual sembla que mai li vingui de mitja hora. Per a mi, que ja no se’n fan. Gent que et troba en un bar a les postres i et fa seure amb ell amb una traça que no li pots dir que no. No és que el cafè o la copa siguin el menys important, però gairebé: el que busquen és la conversa, es deleixen per desembeinar el floret i fer una mica d’esgrima, amb aquella alegria. Gent que et comenta l’última música que ha fet vibrar les cordes del seu esperit, gent que ha llegit, viatjat, contemplat, escrit i estimat sense fronteres. Avui diem adéu a una d’aquestes persones cultes, lliures, desvetllades i felices, que han respirat cultura i han repartit amor a la vida. Avui, amb tristesa, diem adéu a l’inoblidable Manuel Foraster.