BON DIA
Misc 20/11/2013

Declaració de Deures amb l'Infant

i
Antoni Bassas
2 min

Fa tres o quatre dècades, si un alumne tenia la mala idea de posar els peus sobre el pupitre en presència del mestre, la frase que se sentia era: "Nen, oi que això no t'ho deixen fer a casa? Doncs aquí tampoc" (i, probablement, s'escapava algun calbot). Ara la frase és: "Perdona, però que a casa puguis fer el que vulguis no vol dir que a l'escola també ho puguis fer" (i és probable que el nen engegui el mestre). Els drets de l'infant es comencen a conculcar a casa, perquè hem trencat la corretja de transmissió de les formes, de la consideració deguda de fills a pares i de pares a fills, quan maleduquem amb presses, crits, càstigs a deshora, capricis innecessaris, mala consciència i, admetem-ho, molt poques ganes d'aguantar el criteri patern o matern a l'hora que el cos només ens demana beure una cervesa, jugar a l'Angry Birds o posar-nos un capítol de La Riera . Com que a la columna del costat ja hi tenen els Drets de l'Infant, permetin-me que la compensi amb els deures en relació als infants, consistents a corregir-los sempre que calgui. A vegades no cal. S'ha de ser oportú, però tard o d'hora hi ha actituds que no es poden deixar passar. Fer-los saber que hi ha una dimensió social del seu comportament: que cal contestar als grans mirant-los als ulls. Descobrir-los que hi ha el pronom vostè . Que hi ha festes i actes familiars als quals no es pot anar amb samarreta de tirants. Que les paraulotes no els faran més grans sinó més bruts, que l'elegància és un valor, que la cultura (que, com deia Steiner, parla en veu baixa) els farà més grans. En suma, tenim l'obligació d'assumir els costos de la impopularitat de qui educa. I tot, salpebrat amb racions incondicionals de petons i abraçades.

stats