El sentit de la dignitat col·lectiva és la força fabulosa que fa avançar la història. Ho hem vist en el lent covar d'una nova consciència nacional que va de la manifestació del juliol del 2010 contra la sentència de l'Estatut fins a la Via Catalana del 2013. Ho estem vivint ara, amb la lluita admirable de pares i mestres de les Illes Balears en defensa de l'escola pública i el català. Els imitadors de governant s'han cregut que es pot narcotitzar permanentment un poble amb el pa del clientelisme i el circ de la tele pública manipulada, i no volen acceptar que hi ha una diferència entre poder i autoritat. Error greu, perquè aquests temps s'han acabat. La història mai no avança en línia recta i a vegades, fins i tot, retrocedeix. Però la llibertat i la decència sempre acaben per obrir-se pas.
