Els diaris de tot el món estan enterrant Alfredo Di Stéfano amb la generositat que correspon a un mite. Amb més motiu s’hi han abocat els mitjans madrilenys, que han posat la lupa en tots els racons de la biografia del futbolista. En tots? No. L’anomenat cas Di Stéfano no ha merescut, a Madrid, ni una sola explicació digna d’aquest nom. A Barcelona, en canvi, la referència ha sigut obligada. I adolorida. El cas no va ser el més important de la vida del finat, però no dir-ne res és una nova demostració de la impunitat amb què imposen el relat hegemònic els guanyadors de la història. Per descomptat, el silenci sobre el cas té aires d’ocultament de la prova del delicte. Periodísticament és deshonest. Perquè el periodisme és un punt de vista, sí, però responsable.
