Donald Trump, l'antipolítica és el missatge
DONALD TRUMP va fer un lleuger moviment amb el cap i un gegantí guardaespatlles seu va expulsar Jorge Ramos d’una roda de premsa. Ramos és el periodista de parla hispana més influent dels Estats Units, i preguntava a Trump sobre murs i persecució d’immigrants.
En la cultura democràtica dels EUA, quan un polític no sap contestar una pregunta, ha fracassat. Si, a sobre, expulsa el periodista de la sala (minut 5 del vídeo), està acabat. Tret que es digui Donald Trump.
Perquè Trump no és un polític. Al contrari. La seva campanya consisteix, precisament, en l’antipolítica, en l’ús de la mala educació per demostrar que ell és diferent, que mentre els altres només són uns titelles dels donants i uns covards del bla-bla-bla, ell no deu res a ningú i s’atreveix contra tot i tothom. Com més grossa la faci (dir-li sord a un rival que porta audiòfon, negar que Obama hagués nascut a Hawaii, menysprear les dones en general i les periodistes en particular), més parlaran d’ell. Que es preparin l’Iran, la Xina i el deute públic.
Trump, que coneix bé el negoci televisiu (ha dirigit el seu propi xou de caçatalents i és copropietari del concurs Miss Univers), es comporta com el malvat de les sèries, que ens escandalitza amb la seva amoralitat però que ens fascina secretament pel seu luxe i el seu menyspreu olímpic de les normes.
Trump és la versió nord-americana del populisme europeu. Té alguna cosa de Berlusconi i de Le Pen. És un fruit del seu país i del nostre temps. A aquesta gent és impossible preguntar-los per què només saben donar ordres. No aspiren a servir. Aquesta gent, encara que sigui destrossant la moral cívica d’un país, només vol guanyar.
