Publicitat
Publicitat

“Em fan més mal les mentides que els cops”

"Hi ha gravetat entre els centenars de milers de manifestants que tornen a omplir el passeig de Gràcia"

“Em fan més mal les mentides que els cops”. M’ho diu una dona de Sant Carles de la Ràpita que ha vingut a la manifestació de Barcelona i que l’1 d’octubre va rebre les bastonades de la Guàrdia Civil a les portes del pavelló firal d’aquesta població del Montsià. I m’ho diu perquè el dia 1 no va plorar però avui, quan venia per l’autopista i ha sentit Mariano Rajoy a la ràdio del cotxe dient que “no se suspèn l’autonomia sinó que se cessen les persones que s’han situat al marge de la llei”, s’ha desmuntat i ha començat a sanglotar.

Ja li va passar amb el desgraciat discurs del rei Felip de Borbó, que amb aquella fredor televisada va fer el teatre institucional necessari perquè tots els espanyols entenguessin que, a partir d’ara, amb Catalunya s’hi valia tot, violència inclosa. Com sempre, però més. Li passa amb els socialistes, dels quals diu que no s’esperava “aquesta traïció” des de l’esquerra, sobretot després d’haver sentit Iceta bramant perquè Pedro Sánchez ens lliurés de Rajoy. I ara s’hi lliuren en cos i ànima. Però amb Rajoy, no pot. Quan sent parlar d’adoctrinament a les escoles, no pot. Quan sent que volen posar el major Trapero a la presó, no pot. No m’estranya. Quina persona decent pot suportar tanta indecència política?

Rajoy va afirmar ahir que “fa la sensació que alguns han volgut pretesament arribar fins aquí”. D’arribar fins aquí el president espanyol en sap molt. Caldrà dir en veu alta, una vegada més, que l’any 2006 ell va mobilitzar el Partit Popular perquè recollís arreu de l’Estat quatre milions de firmes contra l’Estatut. Aquell projecte de llei va ser enviat a les Corts amb els vots de 120 dels 135 diputats del Parlament però, ah!, per al PP es veu que allò no era suficient, i no ho era perquè la norma no escrita d’aquests 40 anys de la vida política espanyola diu que tot el que no pacten el PP i el PSOE no pot existir. I sacsejant l’anticatalanisme més primari, el PP va aconseguir carregar-se el pacte constitucional amb Catalunya. I ara parla de com hem arribat fins aquí?

Fase de resistència ciutadana

Hi ha gravetat entre els centenars de milers de manifestants que tornen a omplir el passeig de Gràcia. L’helicòpter de la policia espanyola que sobrevola la concentració s’emporta una bona col·lecció de fotografies de gent que els engega, però els crits i els cants surten projectats amb la plena consciència que ha començat una fase de resistència ciutadana a la pretensió de Rajoy de convertir-se en el president de la Generalitat, i de Soraya Saénz de Santamaría de ser la nova programadora de TV3 i de Catalunya Ràdio.

Hi ha una profunda decepció amb la Unió Europea i un sentiment d’orgull adolorit de comprovar que una societat europea, culta, dinàmica, rica i diversa que demana pacíficament, des de fa anys, el millor govern possible, serà governada a partir d’ara per polítics que Catalunya ni ha escollit ni vol, pertanyents a un partit amb un llarguíssim historial de corrupció, de manipulació informativa i d’arrels franquistes.

RE

Etiquetes

PUBLICITAT
PUBLICITAT