La falta d’una cultura continuada de monarquia parlamentària en la història moderna d’Espanya fa que, en un tic més propi de les èpoques dels “homes providencials”, hi hagi un excés d’expectatives posades en Felip VI. Sentint la música d’aquests dies, sembla que a Espanya allò d’“el rei regna, però no governa” hagi quedat capgirat en un “el rei no governa, però regna”. Hereus del franquisme, federalistes i més d’un sobiranista miren el nou monarca esperant-ne impulsos que no poden ser més diferents. Avui és el primer dia del regnat de Felip VI, de qui hem sentit a dir tota la vida que és l’hereu de la Corona més ben preparat de la història. Però preparat per a què? Els equilibris gestuals l’obligaran al joc de les compensacions. Començant pel discurs d’avui.
