ENTREVISTA

Ester Capella: “No cal suspendre els diputats del Parlament assenyalats per Llarena”

Entrevista a la consellera de Justícia

ANTONI BASSAS
ANTONI BASSAS Periodista

Ester Capella (la Seu d’Urgell, 1963) és advocada, especialitzada en dret penal i de família. Va ser senadora per Esquerra Republicana entre el 2013 i el 2016 i diputada al Congrés entre el 2016 i el maig del 2018, en què va entrar a formar part del Govern de Quim Torra.

En quina situació queden els presos i exiliats després que el jutge Llarena retirés les ordres de detenció? Ja fa dies que aquesta qüestió em té al·lucinada. La renúncia a l’euroordre és el colofó a l’ús creatiu del dret penal i de la legislació en funció de l’oportunisme i no del principi de legalitat. Pablo Llarena inicia la maquinària penal, però com que no li agrada el resultat incompleix la llei d’enjudiciament criminal i les seves obligacions com a jutge. Si creu que algú ha comès un acte delictiu, no pot deixar que s’escapi i no respongui davant dels tribunals espanyols. Això és oportunisme pur i dur. La resposta alemanya li condiciona el que ell voldria que passés al judici. Això diu molt poc del Tribunal Suprem, que està responent a criteris personals de la seva manera d’entendre l’Estat.

Criteris personals? El president del Suprem va dir que la base última de l’estat de dret és l’article 2 de la Constitució, que consagra la uni tat d’Espanya.

El plantejament del senyor Lesmes va ser inadequat i he tingut ocasió de dir-l’hi al Congrés, quan ha comparegut. Quan la llei escrita es contraposa als principis democràtics, han de prevaldre els principis. Quan es respon només amb la sacrosanta unitat de l’Estat i no es vol donar resposta a la voluntat democràtica de la ciutadania catalana, ¿qui està fora del món i qui està fora de la legalitat? Les lleis solucionen els conflictes, no en generen de nous. La Constitució no s’interpreta literalment, sinó d’acord amb la realitat social a què ha de donar resposta. Sense oblidar els convenis internacionals que l’Estat espanyol ha signat.

Doncs Llarena va afirmar en la interlocutòria que el tribunal alemany havia mostrat “falta de compromís”.

No sé com expressar-ho per no ferir ningú, però dir això em sembla irresponsable, perquè els jutges alemanys han actuat amb total independència, han analitzat els fets que descriu el senyor Llarena i consideren que no hi ha ni rebel·lió ni sedició. Però si el dret penal modern espanyol beu de les fonts del dret penal alemany! Pensem en una cosa: per què existeix el delicte de rebel·lió a l’estat espanyol? Perquè vol donar resposta als pronunciamientos i als alzamientos. Vostè entén una rebel·lió a més de 600 quilòmetres del centre de poder d’un estat? En termes militars, no s’entén. Tot això és el que valora el tribunal alemany.

Per això Pedro Sánchez parlava de reformar el Codi Penal per adequar les rebel·lions a les del segle XXI.

És poc intel·ligent, dir això. I, personalment, qüestiono que hi hagi malversació. El llavors ministre Montoro m’ha dit en públic i en privat que el sistema de control era tan fort que no es podia gastar ni un cèntim que no anés destinat al que estava previst.

La fiscalia diu que després del pronunciament d’Alemanya hi ha un risc de fuga si ara es deixessin en llibertat els nou presos polítics. Per no semblar que fan el ridícul estan fent el ridícul. Les persones que són a la presó van tenir la possibilitat de marxar, i no van marxar. I alguns van marxar i van tornar, com els consellers Joaquim Forn, Meritxell Borràs o Dolors Bassa. Miri, el problema és la desproporció de l’acció penal que comença la querella del fiscal Maza. La policia té l’obligació de fer els atestats aportant totes les proves, les de càrrec i les de descàrrec. La policia hauria de ser neutral i, en canvi, els atestats són totalment parcials i tendeixen a provar el que volen provar. En el cas dels Jordis es fa molt evident amb el reportatge de Mediapro. Això ho qüestiona tot.

¿Qüestiona que puguin tenir un judici just? Esclar. Els informes policials no són objectius, el jutge Llarena impedeix que determinades proves accedeixin a la instrucció de la causa, renuncia a l’euroordre... Tot això passa perquè volen que acabin condemnats per rebel·lió i sedició.

Quins problemes li planteja que els nou presos, entre els quals el president del seu partit, estiguin en presons sota la seva administració?

Problemes emocionals, però políticament tinc la custòdia de totes les persones preses. Ara bé, la situació d’aquests presos especialment m’ocupa temps perquè és llaminera en el sentit mediàtic. Vam interceptar un telèfon: em consta que fora de la presó es paguen 12.000 i 15.000 euros per obtenir-ne una imatge, la que sigui. Això representa més vigilància i he d’estar al cas cada dia.

Veient com la gent surt al carrer en defensa de presos i exiliats sense que importi el partit a què pertanyin, com és que Esquerra i Junts per Catalunya són capaços de barallar-se com la setmana passada?

Va ser un error, i crec que ja s’ha reconduït la situació, perquè hi ha un interès superior, que és fer avançar el país cap als objectius que ens hem marcat. No ha de tornar a passar i hem de buscar una millor coordinació i analitzar molt bé qüestions que poden suposar una fricció.

Però, aleshores, què s’ha de fer? S’ha de desobeir? ¿O s’ha de buscar un mecanisme transitori? No. En el mateix reglament del Parlament hi ha la solució. I això ho ha de votar el Parlament, no ho ha de decidir un jutge. Entenc que la solució seria que no cal suspendre’ls. M’estic precipitant perquè jo no soc la diputada que haurà de votar. Ja ha passat en algun altre lloc, i llavors, si convé, que la discussió que es plantegi al Parlament acabi al TC i que la interpreti. El jutge Llarena genera una situació de conflicte que ell no pot resoldre.

¿Pot ser que ERC s’estigui convertint en el partit independentista d’ordre o possibilista i JxCat en el que vol anar més de pressa? Nosaltres ja hem fet el debat i la nostra militància ens ofereix diversos camins per arribar a l’objectiu prioritari, i implica generar condicions objectives que permetin arribar-hi en les millors condicions possibles. ¿Això implica eixamplar la base? No, més aviat compartir-la, que s’arribi a molta més gent de la que se sent interpel·lada pel procés d’independència.

És a dir, el missatge d’ERC és que això és una cursa de fons.

Sí, aquesta seria la resposta senzilla i més clara. I mentrestant, amb la nostra actuació política fem República perquè fem republicans. De quina manera utilitzem cada cèntim dels pressupostos és una manera d’arribar a gent que no se sent interpel·lada per la independència. Perquè tenim amb qui comparar-nos: a l’Estat l’hem posat contra el mirall i hem vist que ha tornat a la repressió.

O sigui, compartim la base i que no entri més gent a la presó. Efectivament, jo no vull més gent a la presó ni a l’exili, perquè penso que això només es resol d’una manera dialogada. Arribarà un dia en què el diàleg permetrà fer acords amb l’Estat. Va caure el Mur a Alemanya, no? I va caure, també, per la persistència de la ciutadania.

I perquè el capitalisme va derrotar el comunisme. Molt bé, també. Però arribarà un moment en què les condicions objectives i aquesta majoria, que ha de ser inapel·lable, també condicionaran el resultat. I al final, sempre és més bona solució la que es pacta que no pas els contenciosos.

Parlant de la voluntat de persistir, ¿troba a faltar detencions dels Mossos entre els grups d’ultradreta?

El 155 i el fet que el major Trapero estigui subjecte a un procediment penal, vergonyós també, fa que les estructures se n’hagin ressentit. Jo crec que això se solucionarà aviat, perquè els Mossos saben fer la seva feina. I espero que la mateixa Policia Nacional suspengui l’inspector que hauria agredit el fotògraf Jordi Borràs, perquè els principis que aquest policia ha de defensar no són els que va verbalitzar durant l’agressió.

Els menors estrangers acaben quedant-se a dormir a la Fiscalia de la Ciutat de la Justícia. Fa dies, la jutge degana va prohibir-ho. ¿Té solució, això?

L’ha de tenir. Entenc la degana quan diu que no és el lloc en què haurien d’estar-se, però mentre no tinguem un equipament no els deixarem dormir al carrer. Són a la Ciutat de la Justícia perquè els han d’identificar, perquè si són menors han d’estar sota la tutela de la Generalitat. I això passa més a l’estiu, quan ens arriben autocars des de la frontera sud de l’estat espanyol. La conselleria de Benestar està buscant una resposta, perquè són menors.

¿Com va el trasllat de la presó de dones de Wad-Ras i l’obertura del centre de la Zona Franca?

Hi ha uns terminis i hi ha la voluntat política de complir-los. Buscarem els diners sota les pedres. Volem prioritzar els centres penitenciaris per enviar el missatge que sempre hi ha futur.Tenim bons resultats: més d’un 70% de persones es reinsereixen. És la joia de la corona.

Tarragona és l’única capital de província que no té Ciutat de la Justícia.

Construir-la és una obligació que tenim cap als tarragonins. No pot ser que hi hagi aquesta disseminació dels espais judicials per tota la ciutat. Calen edificis com els de Barcelona i l’Hospitalet, dissenyats per garantir la presumpció d’innocència, i que les víctimes i els testimonis o els agressors no s’hagin d’encreuar. Cal evitar la imatge dels expedients amuntegats. Catalunya ha fet un esforç brutal per digitalitzar l’administració de la justícia, i hi insistiré.