Excel·lència matemàtica balear

Ahir a la tarda, mentre les Illes anaven escampant #sobrassada pel món, vaig ensopegar amb un tuit de l'ARA Balears captivador: "La Societat Balear de Matemàtiques manté l'estimació de 80.000 manifestants a l'espera de concretar les dades". Sensacional. Matemàtics comptant manifestants (o qualsevol cosa), en el país del pelet ("Manel, clava això un pelet més amunt"), és un detall d'una finesa que hauria rebut el reconeixement del mateix Ramon Llull.

Però el millor és la connexió entre la iniciativa comptable i un dels objectius de la manifestació, que era la defensa de l'educació pública de qualitat. La pàgina web de la Societat Balear de Matemàtiques advertia aquesta setmana: "Com en la majoria de casos, en haver acabat, les xifres que l'organització i la policia donaran estaran a una distància inacceptable. És per això que des de l'SBM-XEIX hem decidit fer l'esforç de tirar endavant un comptatge fonamentat i rigorós [...] per oferir un servei digne i seriós de comptatge d'un acte de gran rellevància per a la societat balear, desmentir possibles comptatges fraudulents i [aquí ve la perla] tenir a l'abast un exemple real amb totes les dades que pugui ser útil a la classe de matemàtiques. Per fer-ho necessitam una cinquantena de voluntaris i, per això, hem convocat una trobada [...] que tendrà el format de classe d'estadística. Per tant, seria fantàstic que convidàssim els alumnes de batxillerat a participar-hi".

Ignoro l'abast que al final va tenir l'operatiu, el nivell d'exactitud assolit en la xifra resultant (tot i que un tuit de quarts de deu de la nit precisava que els 80.000 eren un mínim, dels quals entre 65.000 i 69.000 havien fet el recorregut oficial) i el nivell d'entusiasme voluntarista que la proposta hagués pogut despertar entre l'alumnat, però un país que fila així de prim queda la mar de bé. Per a un periodista, és un luxe infreqüent poder citar una agrupació de matemàtics com a font d'autoritat a l'hora de donar una xifra que sempre acaba sent política. Si el procediment va funcionar, que l'exportin, sisplau.

Les conseqüències polítiques de la manifestació són incertes. Si el PP ha arribat a fer el joc de mans de la majoria silenciosa, què no farà amb una majoria absoluta obtinguda amb un total de 194.000 vots el 2011. Ahir, però, va rebre l'històric correctiu d'una comunitat educativa que no accepta imposicions.

Mentrestant, el mateix dia que els matemàtics mallorquins filaven prim, l'alcalde de Saragossa i exministre socialista, Juan Alberto Belloch, agafava la brotxa més gran de la seva vida i posava en una mateixa frase PSC, autodeterminació i ETA, i reblava: "Del que sí que es pot discutir amb el PSC és de si hi ha grup dins del grup parlamentari. És com el celibat a l'Església catòlica. No és un dogma. Però la unitat d'Espanya sí que és un dogma" (final de la cita de l' Abc ). Immediatament, la galàxia Twitter va considerar que Belloch havia estat víctima de la #tercerabirra.