EL JUDICI AL PLATÓ DE L'ARA

“A la Fiscalia no l’has de convèncer, l’has de desmuntar”

Dos subscriptors de l’ARA i Montserrat Tura pateixen i gaudeixen amb el judici

Els subscriptors de l’ARA convidats a la sessió eren Marc Duch (Sant Carles de la Ràpita, Montsià), educador en un centre de menors no acompanyats de la Generalitat, i Enric Marquès, docent i alcaldable d’ERC a la Bisbal d’Empordà. Els acompanyava Montserrat Tura, metge i exconsellera d’Interior (2003-2006) i Justícia (2006-2010).

Quan el jutge Marchena desgrana la resposta a les peticions de les parts, als subscriptors els grinyola que s’accepti parlar en català amb traducció consecutiva “per raons emocionals”. Pregunta retòrica: tant costa dir que un català parla en català per les mateixes raons que un italià parla en italià? Tura aprecia el fet que Marchena accepti el pen drive de Jordi Pina (defensor de Sànchez, Rull i Turull) i que la defensa podrà preguntar al tinent coronel Daniel Baena, cap de la policia judicial de la Guàrdia Civil de Catalunya, si era l’usuari de Twitter Tácito, que anava carregant contra polítics que ell mateix investigava.

I llavors surt Junqueras a l’escenari i l’omple fins a desplaçar-ho tot. Els ulls de tots s’enganxen a la pantalla i es fa evident que Junqueras aprofitarà la declaració d’aquella manera aplicada, intensa, culta, rotunda, apassionada i reiterativa que li coneixem. El discurs de Junqueras no para de créixer fins al punt que a quarts de tres, quan acaba la sessió del matí, Tura recordarà la metàfora de la cadira buida: Catalunya s’asseu sempre a la taula del diàleg però Espanya no hi compareix mai. Quan Junqueras esculpeix a la pedra digital que “votar no és delicte, impedir-ho per la força sí” i comencen a arribar els tuits de Casado i Rivera replicant-li, queda clar que Junqueras ha captat l’atenció de l’auditori espanyol. Tura puntualitza, però, que hauria estat bé sentir-li contestar les preguntes del fiscal.

Quan el fiscal Cadena comença a interrogar el conseller Joaquim Forn, el Marc i l’Enric es crispen. El to del fiscal és desesperantment serè i el de Forn comença a esquerdar-se. Tura pateix per Forn i conclou: “A la Fiscalia no l’has de convèncer, l’has de desmuntar”. A poc a poc, Forn comença a posar el fiscal davant d’algun absurd: “Jané, Ruiz i Munté van plegar. ¿Sap si algun dels tres estava en contra del referèndum?” “No ho crec, perquè tots tres van anar a votar”, respon. Riallades a la sala. “Tenia els telèfons punxats?” “No ho sé, normalment no t’avisen”. Tura creu que Forn flaqueja quan intenta argumentar que defensava políticament l’1-O però que, com a conseller, avisava que els Mossos l’haurien d’impedir. I en canvi, troba que el fiscal no se’n surt quan intenta posar a la mateixa frase les paraules Mossos i rebel·lió, i sobretot quan diu que “set cotxes de la Guàrdia Civil van ser devastats” i tot seguit nega haver dit “devastats”. A quarts de tres, Marchena envia tothom a dinar. Sentir Junqueras després de 16 mesos i tornar a la porta d’Economia ha fet intens el matí.