Investidura espanyola i el 48% (inclou vídeo). L'editorial transcrit d'Antoni Bassas

Després de valorar del dret i del revés la trucada d'‘El matí i la mare que el va parir’, de Ràdio Flaixbac, a Mariano Rajoy, allò que em sembla més rellevant és la diferència de to entre el Rajoy que es nega al diàleg, en públic, i el Rajoy que dóna totes les facilitats del món al diàleg, en privat. El contrast abona, una vegada més, l’evidència que política és representació. Amb tot, tampoc no cal fer-se gaires il·lusions. Rajoy parlaria amb Puigdemont però en acabar la reunió, el FLA, i el TC, i els informes de la policia continuarien sent-hi. Què podria produir un canvi de polítiques de l’estat en relació amb Catalunya? Doncs un canvi de govern. I això podria passar.

Ningú sap del cert a hores d’ara si Rajoy continuarà sent president (molt difícil) o ho serà Sánchez, que necessitaria els vots de Podem, del PNB, i l’abstenció de Ciutadans (per tant, amb una estabilitat molt precària). El cas és que la política catalana, que és un sistema polític considerablement diferent de l’espanyol, mira aquests dies cap a Madrid no amb esperança, però sí amb interès. Què en pot esperar?

Ahir, l’ARA va organitzar un dels seus debats ‘I ara què?’, amb el periodista Francesc Marc Àlvaro i l’economista Fernando Trias de Bes, el del llibre de ‘La bona sort’. Àlvaro és de l’opinió que si el govern Puigdemont fa les coses bé, pot passar del 48% al 52%. Per contra, Trias de Bes creu que amb el 48% no hi ha base legal ni ètica per fer una desconnexió, entre altres coses perquè Trias creu que si ho preguntéssim ara, el 48% seria un 35. Perquè a molta gent que va votar Junts pel Sí no li va agradar la declaració del 9-N, els tres mesos i mig de regateig amb la CUP, etc. Però Àlvaro el va replicar. Aquest és l’intercanvi, i atenció a la confessió que fa Trias de Bes.

Si tenen una estona aquest cap de setmana, no es perdin el vídeo de tot el debat, que val molt la pena. Sobretot quan Trias de Bes va recórrer a una imatge: a la pel·lícula ‘Relatos salvajes’, un conductor abonyega violentament un cotxe amb el conductor a dins, que no diu res, espantat, fins que l’agressor defeca sobre el cotxe i, aleshores sí, ho troba molt humiliant i es regira. Trias de Bes comparava aquesta reacció a la humiliació amb la que s’ha produït a Catalunya amb el PP, i volia pensar que un altre govern espanyol podria produir una altra mena de relació. I, per tant, fer baixar el 48%. No ho sabem. Sí que sabem que la cultura política espanyola només considera que és espanyol allò que és castellà, que Catalunya és una anomalia que cal reduir a província, i que posats a fer una reforma de la Constitució, el PP i Ciutadans no la voldrien plurinacional. Ho sabem des de fa tres segles, com deia Àlvaro. En aquesta situació, haver posat el llistó a dalt de tot, la independència, ha convertit el sistema polític català en propositiu, i l’espanyol, en reactiu. I tenir la pilota és fonamental per, almenys, no perdre els partits.