Johan Cruyff: "Els ulls de Guardiola són perfectes, sap apreciar els detalls"

Pep "És un entrenador molt intel·ligent; a Alemanya no canviarà, millorarà" Comparació "Nosaltres havíem d'explicar moltes coses. Avui agafes l'iPad i dius: «Mira»" Neymar "Té qualitat, sense cap mena de dubte"

El dia 28 farà 40 anys del teu debut oficial. Et queda molt lluny?

Quan hi penso sembla que va ser ahir, però quan faig esport, sembla que fa molt [riu].

Doncs se't veu molt bé.

Sí, però la diferència és quan baixes l'escala al matí. Per això vaig plegar del futbol. Vaig acabar un partit, vaig baixar les escales i em vaig dir: "Acabem-ho perquè aquí ja no hi ha més".

Què recordes del dia del debut?

Tothom estava enfadat, perquè el president de l'Ajax em volia vendre al Madrid i jo volia venir aquí. Després, no em donaven el trànsfer. I com que Holanda tenia un partit decisiu per classificar-se per al Mundial 74 els vaig dir que si no tenia partits no estaria en forma. Era la pressió que podia fer.

I arriba el 28 d'octubre del 1973, contra el Granada. ¿Et va pesar la responsabilitat?

No. Gairebé era més fàcil jugar aquest tipus de partits en què calia estar al cent per cent que els partits més senzills.

Els aficionats recordem els duríssims defenses del Granada: Fernández, Aguirre Suárez... ¿Hi havia mala intenció?

En aquella època es jugava així. El que ha salvat els jugadors primets com jo és la tele. Abans, si et pegaven a fora, no ploraves, perquè no podies demostrar que t'havien estat pegant. A sobre, la crònica la feia un periodista d'allà. Ara és molt millor.

A tu et va passar com ara li passa a Neymar, que el van a buscar.

Sí, el van a buscar perquè té la pilota als peus i fa la jugada. Messi té menys problemes que Neymar perquè es defensa amb el cos [es toca l'espatlla], i és més baix i el defensa no hi impacta bé perquè està massa amunt, i Messi li passa per sota. Neymar és més alt i és més fàcil de defensar.

Ha començat bé, Neymar, oi?

Sí. No he vist gairebé cap partit, però les jugades principals sí, i té qualitat, sense cap mena de dubte.

S'entendrà amb Messi, doncs.

Cal esperar. Però no hi ha dubte que tenen qualitat.

Com que vas dir que eren dos galls en un galliner...

És el futur el qui ho dirà.

Tornem al 73. Com eres com a persona fa 40 anys?

Per desgràcia vaig perdre el meu pare molt aviat, i aprens que cal defensar-se. Però en aquella època ja havia guanyat tres Copes d'Europa i dues Pilotes d'Or, és a dir, que no venia com un nen, sinó com un tio que havia de portar la batuta. La meva obligació era que sortís bé.

¿Vas notar alguna diferència de caràcter entre catalans i espanyols?

Els catalans estàveu sota una dictadura, i era estrany per a mi, no existia això en la nostra manera de pensar. I els holandesos, en ser un país petit, sempre tenim més simpatia per allò petit. D'entrada, no accepto que em prohibeixin res. Acceptar-ho perquè un ho digui, no. Jo em puc prohibir coses però algú altre no.

Aquell any va ser molt intens, debut a l'octubre, liderat a final d'any, el gol a Reina, al febrer el 0-5 al Madrid, neix el teu fill Jordi...

Volíem un nom d'aquí, i si hagués sigut una nena, li hauríem posat Núria. El dia del Madrid la meva dona encara era a l'hospital, i la dona de Michels li anava trucant: "Estan 0-2, 0-3, 0-4"... I la meva dona es pensava que era una broma. Al final, 0-5. És un dia que recordo amb molt d'afecte.

Vau guanyar la Lliga, i en el Mundial Holanda va passar a la història com la Taronja Mecànica, però subcampiona. ¿Pesa no haver sigut campió?

No sé si m'enganyo, però a tot arreu on he anat després tothom deia que quina pena que no haguéssim guanyat nosaltres. A la gent li va quedar una espina clavada. Va crear un afecte cap el futbol total que si haguéssim guanyat no hauríem tingut.

¿Canviaries el Mundial per les tres Pilotes d'Or que vas guanyar?

No, he viscut com he viscut i estic content, no canviaria res.

Per què vau perdre aquella final?

Poca mentalitat nostra. Tot anava bé i vam sortir a demostrar el que sabíem fer. I en qualsevol esport és el pitjor que pots fer, perquè entre voler exhibir-te i jugar bé hi ha una diferència molt fina.

Qui és un bon jugador?

El que és més ràpid d'execució. I el que sap jugar en equip, o de tres en tres: qui fa la passada, qui la controla i qui corre per rebre. I continuar la jugada, que automàticament és el primer pas de la següent jugada.

O sigui que el futbol és un triangle.

Sí, sempre. I, en el 90% dels casos, és una cosa fàcil.

¿I el futbol que veus avui en dia t'agrada, en general?

En general, no. En detall, sí.

Per exemple?

M'agraden el Barcelona i el Bayern Munic, amb un ritme alt, moltes passades, poques pèrdues de pilota. I, després, la jugada individual que desorganitza l'equip contrari.

¿I per jugar així has de tenir gent com Xavi i Messi, o tothom podria provar-ho?

És qualitat. El que porta el ritme al Barça és Xavi. Si no juga, el ritme és diferent. Gràcies a aquest ritme hi ha un moment que Messi té el metre per fer la seva jugada, o es mou i té prou temps per arribar a marcar el gol, perquè en el futbol no pots arribar abans ni després, has d'arribar a temps. Aquests detalls i aquests metres... Això m'agrada del futbol, així és com jo el veig.

Quan mires un partit, en què et fixes primer?

M'agrada veure les diferències. Vaig veure el partit entre el City i el Bayern. Dos països i mentalitats diferents. Quan perden la pilota els anglesos tenen tendència a anar enrere, i el Bayern i el Barça a anar endavant. Per això en aquest partit els anglesos queien en el fora de joc molt sovint, i Touré Yaya, que és molt bo, tenia molts problemes.

Què creus que aprendrà Guardiola a Alemanya?

Alemany, segur [riu]. I guanyarà més experiència. Ell és d'aquí, ha jugat a Qatar, Itàlia... Porta molt equipatge. És un entrenador molt intel·ligent i no canviarà, sinó que millorarà el seu estil. Tots tenim carnet de conduir, però ni tu ni jo podem córrer a la F1. Nosaltres veiem un cotxe amb un motor i quatre rodes, però per als de la F1 això és diferent. Jo sóc incapaç de dir-li a Fernando Alonso què fa bé o malament. És el mateix que amb el Pep. M'agrada moltíssim perquè s'adapta a l'era moderna, i fa servir tots els detalls per millorar.

Qui hi ha a la F1 ara mateix?

El Bayern, molt avançat. Perquè en els últims quatre anys ha estat en tres finals [de la Champions], i ha millorat. El vaig veure jugar contra el City i buf... No em sorprendria que tornés a guanyar la Champions.

¿La diferència entre Guardiola i tu, com a entrenadors, és que ell segueix les teves idees, però cuida més els detalls? O, dit d'una altra manera, ell treballa més que tu?

No és qüestió de treballar sinó de veure, i els atributs per veure i ensenyar coses. Nosaltres havíem d'explicar coses als entrenaments i avui pots agafar l'iPad i dir: "Mira". La manera de veure és diferent. I el més important d'un entrenador són els ulls.

I els ulls del Pep com són?

Perfectes. Perquè veu els detalls. Cada jugador té un detall que l'entrenador ha de tenir en compte. És un equip, però no hi ha una sola manera d'explicar-se a una plantilla, sinó que si hi ha 20 jugadors, hi ha 10 o 12 maneres diferents.

Tu no estaves tan obsessionat per la feina com ell.

No, però jo tenia un avantatge: que sempre sabia el que passaria abans que passés. Si tu jugues a futbol i et dic que m'ensenyis el que saps, m'ensenyaràs el que saps. Però jo, en aquell moment, veuré el que no saps, i per tant allò que he d'entrenar amb tu.

¿El futbol de Guardiola és una versió millorada del teu futbol?

Esclar, perquè físicament ja és diferent. I ara hi penso i canviaria coses, com hem fet a l'Ajax. Piqué pot ensenyar molt millor a un defensa que jo. Ara cal un especialista en cada detall.

Veient el que ha fet el Barça els últims anys, ¿pots dir que el més important que has fet al Barça ha sigut descobrir Guardiola?

No... Potser jo era allà, però a ell l'ha ajudat i influït moltíssima gent. Laudrup i la seva manera de ser, per exemple. O Koeman, gent d'altres països, que parlen idiomes... I el Pep ho va captar tot. Hi havia Stòitxkov, que no es pot comparar amb Laudrup, ni amb Romário! Vull dir que va agafar una mica de tota aquesta gent. I a sobre jugava al mig, i un migcampista que ha de veure tot el que passa al voltant ha de ser bastant llest.

A la final de la Supercopa d'Europa Mourinho va dir que "els enamorats del futbol no entenem que un àrbitre expulsi un jugador en una final". Tu ets un enamorat del futbol, com ho veus?

Si un jugador no es comporta, hi ha reglaments. Ara bé, un reglament mai és blanc o negre, hi ha grisos. I un àrbitre ha d'entendre els grisos. Entre dos equips anglesos no pots xiular igual que entre dos equips espanyols.

Aleshores, Mourinho té raó.

Mourinho té un problema, que sempre parla pensant en ell.

És any de Mundial. Com pot afectar això a Messi?

Aquest estiu he vist la Copa Confederacions, i el Brasil juga amb molta agressivitat. I l'ambient del país és molt difícil, amb protestes enormes. La pressió augmenta a tot el món, en els jugadors brasilers i en els altres. Que guanyi un equip que no sigui el Brasil és difícil. El favorit és el Brasil, almenys pel que he vist aquest estiu.

Més que l'Argentina i Espanya?

Sí, perquè hi ha més coses que el futbol. No sempre guanya el millor equip.

De petit eres de l'Ajax?

Sí, i encara ara.

No ets del Barça?

Sí, esclar.

Quan va jugar l'Ajax contra el Barça vas dir que anaves amb l'Ajax....

Això és una altra cosa! El Barça aspira a guanyar la Champions, i l'Ajax a passar ronda... Quan la diferència és gran, sempre vaig amb el dèbil. I aquí la diferència és abismal.

A Holanda, després de quatre reines, torneu a tenir rei. El coneixes?

El conec des de fa molt temps, i ens hem trobat moltes vegades, i és un tio que m'agrada en molts sentits. Havia fet unes curses de patinatge impressionants. No sé si dic res que no hagi de dir, però quan va prendre possessió una de les medalles que duia a l'uniforme era una del patinatge. Em cau bé, és un bon tio.

El govern de centreesquerra d'Holanda diu que vol substituir l'estat del benestar perquè econòmicament no es pot sostenir.

Que algú no treballi és un problema, però no vol dir que hagi de quedar-se a casa. Pots anar a comprar per a un veí que no pot caminar, ajudar els nens a jugar a futbol... El problema de no treballar és que et sents inútil. I tothom pot sentir-se útil. No sé si és innocent pensar així, però sóc així.

Què t'ha semblat l'esclat per la independència de Catalunya?

És una cosa política i no hi entenc. I aquí parlem de tot menys del que hem de parlar, que és la crisi. El problema de Catalunya, que el sento des que vaig arribar, és que ens tracten malament, volem més diners... Si un em tracta injustament, no ho accepto, i actuo. Si en 40 anys ens queixem dels diners, en comptes de pagar a Madrid paguem aquí. Com els bascos. Ara, 40 anys queixant-se del mateix, per què? Més val arreglar les coses.