Misc 31/10/2014

Joan Laporta: “El cercle virtuós es va acabar quan vam marxar”

L'expresident de Barça afirma, en una entrevista d'Antoni Bassas i Toni Padilla, que "vam fer el Barça més desacomplexadament catalanista i solidari"

, i
Antoni Bassas / Toni Padilla
5 min

BARCELONAJoan Laporta va celebrar la sentència de l’acció de responsabilitat dinant amb els seus fills, els fills que l’emocionen pel suport que li han donat aquests dies. Enèrgic, l’expresident va fer una roda de premsa abans de visitar l’ARA. Quan va sortir de la redacció, marxava a un sopar amb la seva gent, per seguir gaudint d’un triomf judicial que li permet tancar una època a l’espera de veure si la directiva presenta recurs a la sentència.

Veiem un Laporta tranquil i satisfet. I posant-se la medalla del “Nosaltres som el pam de net”...

Amb això he volgut il·lustrar que no es pot posar tothom al mateix sac. No poden dir que tots són iguals i que quan arriben al poder tots fan el mateix. No, nosaltres no, quan diuen que no hi ha un pam de net no és cert. Nosaltres som el pam de net.

La frase continuava: “Som persones normals i corrents que vam gestionar el Barça”...

Sí, perquè nosaltres no teníem cap pertinença a grups polítics, econòmics ni a allò que se’n diu l’ establishment. Som gent normal que volíem servir el Barça i el país.

¿La sentència és una victòria a mitges, ja que dictamina que va deixar beneficis però no tants com va dir?

És una victòria total perquè han desestimat les pretensions de voler imputar responsabilitats a la meva junta. Ha sigut l’anàlisi més severa que es pot fer des de la responsabilitat objectiva.

La directiva que no va aixecar les catifes de Gaspart ha vist que li han aixecat les seves...

Les han aixecat i estava tot net. Quan assumeixes la responsabilitat de dirigir un club com el Barça i arribes en un moment tan delicat, governar posant el retrovisor no era el que havíem de fer. No era el motiu pel qual ens havien escollit els socis.

Ara que parla del retrovisor, hi ha hagut un moment filosòfic en la roda de premsa quan ha dit: “El ressentiment és la negació de la bondat d’allò que s’enveja”.

Això no és meu, evidentment. Tot això del ressentiment ho he tingut molt present. Per què feien tot això? Una de les causes era un ressentiment que havien acumulat. He llegit Max Scheler, un filòsof que va tractar qüestions de ressentiment en la moral, que a més desmuntava la teoria de Nietzsche referent a la moral cristiana.

“La negació de la bondat d’allò que s’enveja”. És a dir, ¿que tenien enveja de la seva gestió?

Segurament sí. No va ser només mèrit nostre, ho he dit, va ser mèrit sobretot dels jugadors i entrenadors. Nosaltres hi vam contribuir i tot va sortir molt bé, però l’herència que van tenir els d’ara no la van saber pair. No van tenir la qualitat que s’ha de tenir en aquestes circumstàncies, que és agrair i fer-t’ho teu.

¿El sistema no podia suportar un tipus de presidència com la seva, amb un estil diferent i amb un president independentista el 2003?

Sí, certament nosaltres érem una anomalia del sistema. En funcionar, els sistemes evolucionen i esperem que... Som en temps de canvis i esperem que el sistema ja no consideri una persona com nosaltres una anomalia. Jo sempre he pensat el que he dit i he dit el que penso. He sigut educat en el barcelonisme i el catalanisme. Així és com em va educar el meu pare.

Com va viure l’assemblea en què es va votar l’acció de responsabilitat?

Van desinformar, explicant una situació que no era real. Afortunadament la sentència ho ha desmentit. Vaig veure voluntat de desprestigiar, ressentiment. Van explicar falsedats per prendre decisions en contra dels valors del club. El primer que van canviar va ser l’Unicef per posar-hi Qatar. No s’ha explicat clarament tot el que van significar aquests canvis perquè hi havia interessos determinats que ho van voler fer així. Jo preferia l’Unicef, ja que projectava una imatge boníssima i tenia efectes col·laterals molt bons. Érem els que ajudàvem els nens i nenes més vulnerables.

¿Se l’estava intentant inhabilitar civilment els últims anys?

Sí, no tan sols s’ha intentat arruïnar-me econòmicament. M’he equivocat molt, però les errades que feia es magnificaven. La veritat és que tampoc volia que això condicionés la meva vida.

¿Té alguna idea de si el Barça decidirà presentar recurs?

No n’espero res, d’aquesta junta. Crec que no calia iniciar-ho, així que crec que no cal continuar-ho. Com tampoc cal pactar res o fer una cerimònia de la hipocresia. Convé la veritat.

Per què deixa oberta la possibilitat de tornar-se a presentar? ¿No n’ha tingut prou?

Perquè hi ha moments en els quals tinc aquella il·lusió per tornar. És legítim que m’ho plantegi, ja que ens va sortir bé. A més, molta gent m’ho demana...

Quan prendrà la decisió? Tampoc pot demorar-ho gaire.

No, però tinc un avantatge. No estic obsessionat amb aquesta qüestió. Prendre la decisió ara seria un calvari. No seria bo per a l’entitat, ara que no hi ha eleccions convocades. Tinc la tranquil·litat de poder-ho decidir un mes abans. Tinc la gent, sé com es fa, ho he fet...

Té Pep Guardiola?

Això l’hi hauria de preguntar al Pep, perquè no ho hem parlat. El Pep té tanta personalitat que podria ser un gran president del club si un dia ho decidís.

¿El Barça continua vivint en el cercle virtuós o n’ha sortit?

El cercle virtuós es va acabar quan vam marxar. L’èxit va durar mentre hi era el Pep, i fins i tot el Tito, però allà es va acabar. El cercle era en Cruyff, La Masia, Catalunya i l’Unicef. En trencar-se això s’acaba el cercle virtuós. Un cercle que consistia a invertir en el projecte esportiu per fidelitzar i entusiasmar la gent. Consum, economia, calés i tornar a invertir en el projecte esportiu.

Què va pensar quan va plegar Sandro Rosell?

Llàstima. A mi em passa una cosa: vaig anar 14 anys als capellans i tinc aquestes coses. No puc evitar-ho...

Quin dia més filosòfic que tenim, senyor Laporta...

No m’he alegrat mai de les desgràcies dels altres. L’alegria no ve perquè algú hagi patit... És molt difícil ser president del Barça, jo ho sé. Però ells es van deixar portar per la malaltia del ressentiment.

Entén que Rosell s’espantés? Va rebre trets de balins a casa...

Possiblement sí. Però penso que en el seu cas es van produir altres circumstàncies, com haver d’explicar una situació que era lletja en el cas Neymar... No podien treure pit dient que l’havien fitxat per 50 i que després en siguin 120...

¿L’actual directiva va reformular els comptes amb mala intenció?

Sí, i amb voluntat de justificar decisions en contra dels valors del club. La intervenció de la directiva al judici va ser patètica. Rosell no sabia res, Bartomeu tampoc..., i el senyor Faus va dir que eren els auditors els que ho havien fet tot, però els auditors van dir que havia sigut una decisió de la junta! S’ha anat amb mala intenció. Ho diu un jutge que manifesta que els resultats de la gestió de la junta de Laporta són positius.

Que farà el 9-N?

Buscar una urna per votar, ja que crec que sortirem al carrer. És una situació límit. Ens tenen sotmesos de manera forçosa i el poble de Catalunya reaccionarà, i el dia 9 votarem. Tenim capacitat per fer moltes coses que surten de la societat civil, més ben organitzada i motivada que mai. És molt significatiu que es faci el que demana el poble.

¿Acceptaria formar part d’una llista electoral formada per membres de la societat civil?

Si em criden estaré disposat a fer el que calgui per aconseguir que aquest país tingui un estat i sigui reconegut per la comunitat internacional. Hi ha persones més capacitades però donaré la cara si cal.

stats