Josep Rull: “Adif és un forat negre per a l’Estat, té vida pròpia”

BarcelonaTot just després de dos mesos al càrrec, el nou conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, té tres temes calents sobre la taula: Rodalies, la N-340 i BCN World.

Sigui qui sigui el titular de Territori i Sostenibilitat, hi ha un tema estrella que és el desastre de Rodalies. Què hi pot fer vostè amb 16 mesos?

El que volem és revertir aquesta situació. No ens serveix de res donar les culpes sempre a Madrid, això no satisfà els ciutadans. El que volem és tenir les eines per donar respostes nosaltres mateixos. I com ho expliquem? La Generalitat gestiona serveis ferroviaris, ho fa de la mà de Ferrocarrils de la Generalitat, que tenen un 99% de puntualitat. A més, des del setembre de l’any 2013 fins al final de l’any passat, hi ha hagut 777 incidents a Rodalies, que vol dir que han afectat més de 3 milions de passatgers i han fet perdre 400.000 minuts de la vida de la gent. Això és inacceptable. Si a Madrid no se’n surten, que ens transfereixin el control de la infraestructura. La meitat d’aquestes incidències són perquè la infraestructura està malmesa i no és fiable, perquè no s’ha fet la inversió que s’havia de fer.

¿I vostès tindrien els diners per fer la inversió?

El que diem és: que ens transfereixin el control de la infraestructura, amb la dotació econòmica i amb diversos horitzons. Fins ara ho hem negociat tot amb Madrid. Primer hi ha la inversió en majúscules, que era posar al dia tot el sistema de Rodalies de Catalunya. Això costa 4.000 milions, el famós Pla de Rodalies del ministre José Blanco 2008-2015. Doncs en aquests moments només se n’ha executat el 10%. Llavors el govern de Catalunya va fer un exercici de pragmatisme amb el conseller Vila: agafem aquelles actuacions més prioritàries que ens permeten garantir la fiabilitat del sistema, 306 milions. Doncs, en aquests moments, d’aquell pla que havia de ser 2014-2016, només hi ha en servei un 2%. Són uns nivells d’incompliment clamorosos. “Si vostès són incapaços de detectar on són els problemes i de fer-hi les actuacions, i de posar-hi l’atenció pertinent, ho farem nosaltres, directament”. I per això hem posat un pla sobre la taula amb tres etapes diferents, de transferència del control concret de la infraestructura. I així l’hi vaig dir a la ministra.

I què li va contestar Ana Pastor?

La ministra va quedar lleugerament perplexa davant d’aquest plantejament, i em va dir: “ Nosotros estamos invirtiendo mucho ”. Si estan invertint molt, no es nota. Hi ha un decalatge clamorós entre el que ella diu que es fa i el que realment nosaltres acreditem que s’està fent.

I on hi ha el truc?

Adif és una part de l’Estat, qui gestiona les vies, i Renfe és qui gestiona els trens. Li vaig dir a la ministra que tinc la sensació que Adif és un forat negre per a l’Estat, que té vida pròpia.

Però en forma de què? De desobediència a l’executiu?

Quan diuen que s’inverteixen 900 milions, contrasta amb la dada que li deia del 2% en servei, que és una informació que ens la donen Renfe i el mateix Adif. El problema és que la ministra ens dóna unes dades que no són certes. Aquest és el problema que tenim i el problema de fons.

¿Seria tant com dir que Adif enganya el govern espanyol?

Diria que hi ha una part de l’Estat que es menja el govern. ¿M’ho deixa dir d’aquesta manera una mica més educada, per entendre’ns?

Com els funcionaris de l’Estat?

Si hi ha un àmbit on el debat de la sobirania és molt pràctic, molt operatiu, molt directe, i el problema que té el centralisme és molt tangible, és en l’àmbit de la gestió ferroviària. I si hi ha algun cas en què podem comparar dos models, un model d’èxit i un model, diguem-ne, que ha entrat en una situació de col·lapse, és també amb els trens.

A part de la perplexitat, ¿la ministra li va donar alguna garantia que mirarà de saber què passa amb aquestes inversions?

Esclar, però tenim un problema no només amb Rodalies, sinó amb les altres inversions de l’Estat, com les obres de la B-40, a Viladecavalls, l’antic Quart Cinturó, per entendre’ns. I em diu que s’està treballant intensament a Viladecavalls. Jo sóc de Terrassa i veig si s’hi està treballant o no, i sobre el territori no hi havia ningú.

Canviem de tema, ¿quina és la solució per a la N-340 a l’Ebre?

El que ens preocupa en aquests moments són els accidents. Aquesta mateixa setmana n’hi ha tornat a haver un altre amb un camió implicat. No té sentit que els camions d’alt tonatge passin per la N-340 i no per l’autopista. A curt termini el que estem plantejant, veurem si en les pròximes setmanes ho podem tancar, és la solució de la N-II a Girona: decretar que els camions d’alt tonatge no puguin passar per la nacional, fer-los passar per l’autopista i bonificar-los el peatge. No costaria ni un euro més per als transportistes -tenim un estudi molt potent de la UPC que ho acredita- ni es trenca l’equilibri econòmic i financer de la concessionària. I a partir d’aquí, hem d’avançar: continuar les obres a l’autovia A-7, i quan s’acabi la concessió de l’AP-7 veure com gestionem en termes diferents les vies d’alta capacitat.

¿Això és el que volen els alcaldes de la zona?

En primera instància els alcaldes de la zona fan un plantejament d’alliberament de l’autopista, però això correspon a l’Estat, que ens diu que no ho farà, ni té recursos per poder-ho fer. Per tant, és un plantejament, un desideràtum. Nosaltres mentrestant hem de prendre decisions, perquè els accidents hi són, el col·lapse hi és i els morts hi són.

No marxem gaire lluny d’aquella zona. BCN World es farà?

BCN World era un projecte vinculat a una operadora que ja no està sobre el terreny, que era Veremonte. Estem parlant del centre recreatiu i turístic. Ara han aparegut nous operadors per a aquest projecte, amb voluntat d’invertir, d’invertir molts recursos, 2.500 milions d’euros, poca broma. Amb 10.000 llocs de treball directes, poca broma. Això hi és. Estem treballant per revisar i impulsar el projecte, redimensionar-lo i buscar els consensos a nivell territorial, i a nivell polític al Parlament.

Tindrà casinos?

Els casinos serien el motor financer, però el centre de gravetat han de ser el turisme de negocis, les convencions i una part de turisme familiar.

S’ha de consultar el territori? I a qui s’ha de consultar?

L’important és que hi ha consens sobre el fet que es pot consultar, que s’ha de consultar. Ara el que hem de veure és l’abast concret.

Vostè què en pensa?

Si jo ara li fes el plantejament sense que acabés d’estar consensuat des del Govern, li generaria un titular que no ens ajudaria a desbloquejar la situació. L’important és que la proposta que va fer el president Puigdemont, que la consulta és un bon instrument, és una proposta que té molt de consens.

¿Es pot fer contra la voluntat o amb el vot en contra de la CUP?

Això és el que determinarem. Aquí la consulta és un bon punt de trobada, de consens.