Toni Clapés celebra avui 30 anys de ràdio amb una edició especial del seu Versió RAC1 al Teatre Tívoli de Barcelona. Ens fem grans, sí. Sobretot en Clapés s’ha fet molt gran en aquestes tres dècades, i no em refereixo a l’edat, precisament. Toni Clapés té, des de fa temps, un lloc a la història de la ràdio d’aquest país. Que n’és de difícil el que fan cada tarda ell i la seva parada de personatges. Amb quin enginy capturen l’ànima dels imitats i de la societat sencera. Es nota que estimen la ràdio, o sigui els oients, i que saben tractar-los amb ofici. En Clapés em recorda Joan Capri, l’etern pessimista. Obre la boca i ja rius. Com el dia que va recollir el Premi Nacional a la seva trajectòria i va dir al jurat: “Gràcies, però si arriben a trigar una mica més, me’l donen pòstum”.
