El cap de setmana ha estat de tot menys avorrit. Obama ha passat 21 hores a Espanya, temps de sobra per dir les dues frases més importants del seu viatge. Una. Allò d’una Espanya “forta i unida” que tant agrada al govern espanyol. I dues: “Les bones relacions entre Espanya i els Estats Units no depenen de qui governi”, que tant agrada als Estats Units. I és la pura veritat: a Espanya ja hi pot haver una dictadura, una democràcia amb socialistes o amb conservadors, que ningú no qüestiona les bases militars nord-americanes. Tant se val que no les qüestioni per necessitat o per convicció. L’aliança militar ininterrompuda entre Madrid i Washington és una certesa per a les successives administracions nord-americanes, i en els temps que corren no hi ha bé més preuat que la certesa. El rei i Rajoy (sobretot un Rajoy en funcions) s’han pogut fer la tan desitjada fotografia amb el president dels Estats Units. I Obama ha complert amb un aliat militar. Win-Win.
El congrés de Convergència. No es perdin les cròniques d’Oriol March i de Maiol Roger, que comencen d’aquesta prometedora forma: “Xavier Trias, gat vell, va deixar anar una frase a la sortida: ‘Potser que Puigdemont i Mas s’escoltin més la gent’. I és que ni l’un ni l’altre van votar ‘Partit Demòcrata Català’ com a nom per al nou partit. Van votar ‘Partit Nacional Català’. Certament, si el que pretenien els antics convergents era fer net del passat, havien de canviar de nom. Però a l’hora de la veritat, ha semblat que, en el fons, ‘Convergència’ continua sent un nom modern, que ho diu tot sense comprometre’s a res, com correspon als partits que volen atrapar-ho tot des del centre. La rebel·lió de les bases contra els noms proposats pel partit va ser el senyal més clar que les èpoques en què Pujol baixava del Sinaí amb les taules de la llei i impartia la doctrina entre els militants són història. Com es recull a la crònica, la frase més malèvolament descriptiva de l’ambient del congrés va ser “semblava un congrés d’Esquerra”. Aquest és un partit en què els que vulguin ser indiscutibles, abans hauran de ser discutits. I hauran de saber convèncer. I això no s’ha acabat. Ara queden 15 dies per a la segona part: el congrés en què es decidiran els noms dels integrants de la direcció. Mas ha dit avui a TV3: “Sé perfectament que no sóc la renovació però sí que tinc esperit renovador”. Amb el Partit Demòcrata Català, ara, a Catalunya, tindrem demòcrates i republicans, com als Estats Units, però al revés, perquè a Amèrica els republicans són els conservadors.
I no hi ha cap de setmana sense esports. La selecció de Portugal, un país de 10 milions i mig de persones, va guanyar ahir l’Eurocopa. Sense Cristiano, que es va lesionar. Com deia el tuit del culé Ferran Torrent, es va notar molt l’absència de Cristiano.
Mig ocult entre tanta actualitat, el cap de setmana ens ha portat això: “El FC Barcelona engega una campanya per fer costat a Leo Messi. El club convida el barcelonisme a expressar al davanter blaugrana el seu suport incondicional mitjançant les xarxes socials i el ‘hashtag’ #TotsSomLeoMessi”.
Un cop més, el Barça no ha trobat el to. Un cosa és observar la insistència de l’Advocacia de l’Estat perquè Messi sigui condemnat a presó a diferència d’altres rics mediàtics, i l’altra, proclamar que ‘tots som Messi’. A part de la falta galopant d’originalitat, no, no tots som Messi. Per moltes raons: en el terreny esportiu, de Messi només n’hi ha un. En el terreny fiscal, no és que tots siguem Messi, sinó que Messi és com tothom, perquè paga impostos com tothom. I en el terreny social, de club, és prou sabut que la gent està amb Messi. És el club, el president Bartomeu, la directiva, els que han de trobar la manera que Messi es continuï sentint bé al Barça, i no transferir-ho a la gent amb una campanya simplista que convida a expressar (cito textualment) “suport incondicional”. Home, suports sense condicions, no. Messi és el millor futbolista de tots els temps, però és un ciutadà com qualsevol altre, amb defectes i virtuts. I no serem incondicionals amb els defectes. El Barça s’ha equivocat. Aquesta campanya se li girarà en contra, al Barça i a Messi. Probablement perquè al Barça, les decisions més importants no sempre les prenen els més capaços.
