Publicitat
Publicitat

L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'I el govern espanyol, està preparat per a la democràcia?'

"Estava preparat, l’Estat, per atendre una demanda democràtica com la catalana? Està preparada, la societat espanyola, per tenir una conversa adulta amb una gran part de la societat catalana?"

L’independentisme ha començat a fer autocrítica amb això del “No estàvem preparats”.

“No estàvem preparats”, diu Esquerra i diu la consellera Ponsatí, per continuar per la via unilateral si l’Estat contestava amb repressió i violència. Avui, en un tuit, Lluís Llach parla del fet que “no estàvem preparats davant d’una ratlla vermella que els dirigents polítics s’havien marcat: no posar en perill la integritat i la vida de la gent. Ho puc testimoniar”.

El “No estàvem preparats” del sobiranisme es transforma en un “Han enganyat la gent” que repetiran cada dia fins al 21 de desembre populars i socialistes. En aquest punt, és l’electorat el que haurà de jutjar si s’ha sentit enganyat o no pel Govern. Imagino que molta gent se sent decebuda o desconcertada. Que aquell dissabte al matí, després de la proclamació de la República, necessitava que algú li parlés sobre el que estava passant. Esperava alguna cosa més sòlida, encara que fos una indicació sobre què havia de fer, i aquell missatge de Puigdemont per TV3 en què demanava “paciència, perseverança i perspectiva” va sonar mol eteri davant un 155 sòlid. Ara sabem que els membres del Govern estaven decidint sobre la seva sort personal. I malgrat el desconcert o el disgust, crec que tothom era perfectament conscient que la independència no era un fet.

Mirin, penso que a la vida sempre és bo fer autocrítica -que, per cert, n’hem de poder fer sense por que ens diguin traïdors; estaria bé que féssim servir aquesta paraula només quan sigui veritat-, i que en el cas del Procés, l’autocrítica podria venir per si el sobiranisme té prou força dins la societat catalana, o en els seus suports internacionals, i fins i tot en el que podríem considerar la ingenuïtat de pensar que l’Estat no contestaria amb violència. I admeto que som molts els que hem participat d’aquesta ingenuïtat: havíem arribat a pensar que l’Estat no voldria la foto de la Guàrdia Civil emportant-se les urnes i al final va resultar que no li va importar la foto de la policia pegant a la gent.

Però m’agradaria sentir també l’autocrítica de l’Estat. Perquè la seva responsabilitat en el Procés és enorme. I podríem preguntar-nos: estava preparat, l’Estat, per atendre una demanda democràtica com la catalana? Està preparada, la societat espanyola, per tenir una conversa adulta amb una gran part de la societat catalana? O només sap contestar amb boicots? El PP i els mitjans afins només recorden “los sucesos de los días 6 y 7 de septiembre” al Parlament, però callen sobre els anys que fa que la societat catalana reclama ser escoltada. No, l’Estat no estava preparat per reaccionar amb sentit d’Estat, o dit d’una altra manera, l’únic que va preparar va ser guerra bruta policial, violència policial i actuacions judicials fins i tot contra els impulsors de la consulta no vinculant del 9-N (inclòs l’empresonament dels adversaris polítics), i la firma de decrets perquè les empreses catalanes puguin canviar fàcilment la seu social.

Ara l’Estat tampoc no està preparat per mirar al futur amb ganes de resoldre el problema, perquè al seu arsenal hi afegeix l’arma de la mentida. Que Rajoy hagi dit avui a la Cope que hi havia “un esfuerzo perfectamente organizado usando robots para lanzar noticias falsas contra España y que estas se movieran en la red” és ignorar deliberadament que les mentides sobre Catalunya, els primers mitjans que les llancen són, massa sovint, els mitjans espanyols. O el govern de Rajoy, com quan el ministre d’Exteriors va dir que moltes de les imatges de la policia espanyola pegant a votants eren falses. És el ministre espanyol el que comença la campanya de desinformació internacional. On són, aquí, els robots de les mentides que diu Rajoy?

Avui Rajoy ha dit dues vegades que està en procés d'estudi que la Intervenció General de l'Estat tingui més presència a Catalunya per vetllar per l'ensenyament del castellà. Una altra mentida: quin problema hi ha amb l’ensenyament del castellà a Catalunya?

L’autocrítica sobre estar preparats li correspon al sobiranisme, però també al govern, als mitjans i al conjunt de la societat espanyola.

Llibertat per a Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Carles Mundó, Dolors Bassa, Meritxell Borràs, Jordi Turull, Josep Rull i Raül Romeva.

PUBLICITAT
PUBLICITAT