L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'L’eslògan electoral del PP, PSOE i Ciutadans: «A por ellos!»'

"El PP, el PSOE i Ciutadans compartiran el mateix eslògan: «A por ellos!», o sigui, nosaltres. Aquest serà tot el programa electoral. Catalunya com a argument per demanar el vot. Tots tres competiran sobre qui té el pal més gran"

ANTONI BASSAS
ANTONI BASSAS Periodista

No em trec del cap les paraules de Pedro Sánchez: “Adequar el delicte de rebel·lió a l’Espanya del segle XXI”. Ahir a la tarda pensava que és una de les frases més tristes que s’han dit sobre l’Espanya contemporània (i mira que, desgraciadament, la vida espanyola ha donat per moltes frases tristes els últims 120 anys, des del 1898). És trista perquè la frase constitueix la derrota moral de l’esquerra espanyola, que, en relació a Catalunya, abandona la política i es posa en mans del Codi Penal, en una cursa que fa envermellir amb el PP i Ciutadans sobre qui és més autoritari, nacionalista i políticament covard. Una cursa que, a més a més, el PSOE perdrà sempre perquè té un pecat original: va perdre la Guerra Civil.

No cal dir que la frase també és trista perquè és la confessió de Pedro Sánchez que ell tampoc veu rebel·lió en el que ha passat a Catalunya i, per tant, si no hi ha aquest gravíssim delicte, ¿què dimonis hi fan a la presó 9 polítics catalans, alguns, com Cuixart i Sánchez, des de fa 7 mesos? Esclar que són presos polítics els que hi ha a Estremera, Soto del Real i Alcalá-Meco.

"El PP es presentarà amb «los hemos descabezado» i com els primers que apliquen el 155, el PSOE presentarà la reforma del Codi Penal per adequar rebel·lió i poder declarar Catalunya en rebel·lia sempre que calgui, i Ciutadans presentarà un 155 a perpetuïtat, presó, català fora de l’escola, etc"

Així les coses, a tots els que ens preguntem “ens en sortirem?” la resposta és que res del que hem fet pot ser en va, però que això va per llarg. Almenys els dotze pròxims mesos seran com ara: a la tardor hi haurà el judici oral dels presos, i la primavera de l’any que ve, la sentència i eleccions municipals i autonòmiques a 13 comunitats. I el PP, el PSOE i Ciutadans compartiran el mateix eslògan: “A por ellos!”, o sigui, nosaltres. Aquest serà tot el programa electoral. Catalunya com a argument per demanar el vot. Tots tres competiran sobre qui té el pal més gran. El PP es presentarà amb “los hemos descabezado” i com els primers que apliquen el 155, el PSOE presentarà la reforma del Codi Penal per adequar rebel·lió i poder declarar Catalunya en rebel·lia sempre que calgui, i Ciutadans presentarà un 155 a perpetuïtat, presó, català fora de l’escola, etc.

Però, si hem de jutjar per la premsa del dia, compartiran un punt del programa: atacar TV3. Aquí tenen la portada d’EL PAÍS d’avui:

“Los partidos acuerdan que un nuevo 155 incluya a TV3”

Per cert, la lletra petita encerclada del final del paràgraf és com el principal diari espanyol informa que la justícia belga no lliura a Espanya els tres consellers a l’exili. Cada mitjà té el seu punt de vista editorial. I cada país té els seus propis altaveus, i els de la premsa espanyola són més grans que els de la premsa catalana. Ara, jo em pregunto: què és el que TV3 no podrà fer o haurà de canviar a partir d’ara? Ja ho saben a Europa, que el govern espanyol pensa intervenir un mitjà públic de comunicació?

Perquè el mateix dia que posen TV3 a la portada tenim aquesta notícia:

El Parlament Europeu va decidir ahir que enviarà una carta al govern espanyol expressant la seva “preocupació” per les denúncies del consell d’informatius de Televisió Espanyola (TVE) sobre “manipulació, falta d’objectivitat i d’independència” en la cadena. Així es va acordar després que una representació del consell d’informatius de TVE hi presentés diversos casos de denúncies per falta d’independència en el tractament d’algunes informacions, com en el cas de l’operació Catalunya, on es va lamentar les reiterades “manipulacions” de la cadena a favor del govern espanyol, així com un ambient en què molts treballadors “de gran trajectòria” “són apartats o traslladats” per altres menys experimentats perquè “són obedients”.

¿I el problema és TV3, que no és perfecta però que guanya, amb diferència, qualsevol comparació de pluralitat amb qualsevol canal públic espanyol? Quanta hipocresia política. Serà una legislatura de resistència, li han agafat gust al 155, i la vigilància intensiva sobre Catalunya (i vejam si així, de pas, perdem els nervis). Aquesta serà la tendència.

Acabo. Ahir al Tribunal Suprem van perdre els nervis, quan van enviar una resposta irritada a la justícia belga per dir-los, textualment: “No teniu prou compromís”. Aquest matí el primer ministre belga, Charles Michel, ha declarat: “La justícia és independent a Bèlgica”. No es perdin avui la deliciosa informació d’Ernesto Ekaizer:

Els errors no forçats del jutge Pablo Llarena

“Llarena tenia sobre la taula des del 12 d’abril totes les pistes per evitar la seva derrota d’ahir a Brussel·les, perquè el número 2 de la fiscalia belga li va donar tot el temps que li calia per corregir els seus errors, producte del desconeixement del sistema d’euroordre i la incapacitat per deixar-se assessorar.

Els belgues van advertir Llarena de la falta de l’ordre de detenció nacional contra els processats que havia de suportar l’euroordre.  A més, li donava l’opció de sol·licitar el lliurament per fets, com estipula l’acord marc de l’euroordre, i no per delictes concrets. Què va fer Llarena amb aquesta valuosa informació dels belgues? Res. Durant quinze dies es va quedar de braços plegats i el 27 d’abril va contestar que en efecte no existia una ordre de detenció nacional i que l’ordre de processament del 21 de març relatava uns fets complexos i que allà es mantenia la mesura cautelar de presó dels processats.

En lloc d’assumir la proposta del fiscal belga, Llarena va demanar el lliurament per rebel·lió i malversació en el cas de Comín i per malversació i desobediència en el de Serret i Puig.

Llarena no jutjarà res -acaba Ekaizer-  i el que delata la seva resposta és el seu tarannà”.

No és només un defecte de forma. Si Llarena informava dels fets, l’acusació no s’aguantava.

Ahir vàrem tenir una bona notícia a compte de l’error de l’adversari. És hora, president Torra, de nou govern, de no viure només dels autogols. El país està a punt: vegin com van venint multinacionals a instal·lar-se a Catalunya, vegin com el Prat és el sisè aeroport europeu en nombre de passatgers i els cinc que té per sobre són capitals d’estat amb companyies de bandera operant-t’hi.  Som-hi!

Llibertat per a tots els empresonats, per als processats, per als exiliats.