L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'Anem a votar en pau'

Avui és portada a tots els diaris que la fiscalia ha ordenat als Mossos precintar els col·legis electorals. Anar-hi dissabte, precintar-los, estar-s’hi fins diumenge a les nou de la nit i impedir que ningú posi les urnes a menys de cent metres dels col·legis.

En vista d’això, ens assalta la pregunta: podrem votar? I encara més preguntes: Com es fa per entrar una urna en un col·legi precintat? Com es fa per votar si no hi pots entrar? Potser els Mossos no obeiran? Però aleshores vindran la Guàrdia Civil i la Policia Nacional que estan pernoctant al port… I si hi anem a dormir divendres?

Mirin, si ningú no sap què passarà d’aquí a deu minuts, com volen calcular què passarà diumenge? Tranquils. Vejam: els Mossos estan demostrant allò que va dir el major Trapero en aquest estudi: la policia ha d’entendre la societat a la qual protegeix. Jo no sé què passarà diumenge però sí sé el que ha passat fins ara, i el que ha passat és que els Mossos estan protegint l’ordre públic mentre que els contingents de policia que han vingut de tot Espanya venen a reprimir el referèndum. I, per tant, crec que diumenge continuarem igual.

Deixem estar els Mossos i centrem-nos en allò que podem controlar. O sigui, en nosaltres. Allà on puguem votar, votem. Allà on la repressió de l’Estat impedeixi que votem, cua des de primera hora per votar. I cua tot el dia, i papereta en mà i somriure a la cara. I que tothom vegi que l’any 2017 el govern espanyol va haver de concentrar una enorme força policial contra la seva gent per impedir-los votar. Quan d’aquí uns anys ho expliquem als nostres fills i nets no s’ho creuran.

Donem per una vegada la raó a aquest president dels Estats Units, que ahir va dir: “Rajoy diu que no votaran, però la gent s’oposarà molt a això”. Ja ho crec que ens hi oposarem. Volem votar, votarem, i si alguns o molts no poden votar serà perquè Rajoy, el PSOE, Ciutadans, el fiscal i mitjans afins de propaganda estan angoixadíssims només de pensar que tot el món vegi tot de gent a les urnes. Però si estan tancant webs, si periodistes de tot Europa pregunten enfadats una vegada i una altra a la Unió Europea com és possible que es tanquin webs per raons ideològiques a Europa! Per parar el referèndum Rajoy ha hagut de declarar un estat d’excepció encobert, amb detencions polítiques. Rajoy no ha pogut aprovar els pressupostos, no pot anar a la cimera d’Estònia. Nosaltres sí que podem anar a tot arreu. Anem-hi, anem a les urnes, en pau, com sempre, amb serenitat; anem-hi, estem convocats a un referèndum. No és una causa nacional, és una causa universal, de drets humans, els drets humans s’estaran defensat diumenge en un racó del planeta anomenat Catalunya. La violència, fins ara, l’ha posat una petitíssima minoria, com la que va agredir la presidenta de les Corts d’Aragó. Nosaltres no som d’eixe món.

I que Rajoy i Soraya no parlin d’estabilitat, ells, que van incendiar Espanya amb els seus quatre milions de firmes contra l’Estatut. Ja han vist el vídeo que corre de Rajoy demanant un referèndum, oi? És real. Va passar el maig del 2006. Després de recollir les firmes va anar al Congrés i va proposar la següent pregunta: "¿Considera conveniente que España siga siendo una única nación en la que todos sus ciudadanos sean iguales en derechos y obligaciones, así como en el acceso a las prestaciones públicas?"

Ho va justificar dient:

“La gente, al parecer, se inquieta porque percibe que en España se están produciendo modificaciones que afectan a la nación, a la soberanía a la unidad y a la igualdad de los españoles.

Es razonable, pues, querer conocer la opinión de quienes son los propietarios legítimos de todo el país, señorías. No de esta o de aquella parcela, comunidad, señorío, condado o cortijo. Propietarios legítimos de todo el país, desde La Gomera hasta La Seu de Urgell.

Los españoles perciben cambios que adelgazan el poder del Estado y anulan su capacidad para intervenir en la vida nacional.

Los españoles ven que proliferan presuntas naciones y realidades nacionales de nueva planta; ¿Hay o no hay motivos para la inquietud?

¿Y saben sus señorías qué es lo que más les inquieta? Existe una convicción extendida de que estas reformas no las reclama nadie que sea numéricamente significativo; no las exige ninguna injusticia antigua. Nada de eso. Son puros antojos de gobernante desorientado que piensa que puede cambiar las estructuras del Estado como quien cambia los muebles de la Moncloa.

Más de cuatro millones de personas apoyan la petición de un referéndum que tranquilice a los españoles sobre su propio futuro. ¿Quién puede negarse a ello y con qué argumentos?

¿Cuál sería la cifra que los socialistas considerarían adecuada y digna de ser tenida en cuenta? ¿Cinco, diez, cuarenta millones? ¿Cuál sería la cifra máxima? ¿Cuántas firmas hay que reunir para que el Gobierno se dé por enterado?”

I llavors va afegir això.

Per cert, moltes gràcies pels comentaris de l’’A por ellos’ d’ahir. Estem contents de ser útils a la societat que servim. I moltes gràcies a Toni Galmés, que ens va enviar aquest dibuix inspirat en el nostre comentari.