Misc 21/06/2016

L'anàlisi d'Antoni Bassas: ''Brexit' i procés, ous i castanyes'

2 min

Ahir el socialista Pedro Sánchez va dir que li posa dues condicions al líder de Podem, Iglesias, per formar govern: una, que el programa econòmic no sigui contrari a les directrius europees; i l’altra, que no hi hagi referèndum d’independència per a Catalunya. Doncs si Sánchez no el vol (com era de preveure) i si ja no és, tampoc, una línia vermella per a Iglesias a l’hora de negociar un govern (tal com va dir fa una setmana al debat de la tele), l’esperança que un govern d’esquerres, un govern sense PP ni Ciutadans, produís un referèndum a Catalunya queda molt afeblida, per no dir esborrada. Perquè Iglesias, com expliquem avui al nostre editorial, té un problema (un problema que ja voldrien molts tenir), i és que pot governar, perquè pot quedar segon. Fins i tot Rajoy espanta els votants moderats advertint-los que Podem podria guanyar. Però bé, el cas és que Iglesias pot jugar alguna mà per formar govern. Què prioritzarà? Naturalment, la governabilitat a Espanya. O sigui que, com diem avui, “el fet que, legítimament, això sí, Iglesias estigui més interessat a consolidar el ‘sorpasso’ (passar per davant del PSOE) i governar que no pas a resoldre la qüestió catalana fa que, ara mateix, el referèndum no passi de ser una promesa benintencionada però poc creïble”. Vol dir això que Podem, l´únic partit espanyol a favor del referèndum, l’abandona per sempre? No, però a curt termini sembla impossible.

Parlant de referèndums, estem molt pendents del de demà passat al Regne Unit, i ahir, al programa del Josep Cuní a 8TV, l’exministre socialista Josep Borrell va opinar que els arguments que sentia dels favorables al ‘Brexit’ eren semblants als que sentia dels independentistes catalans, resumibles en un insolidari “marxem, que no surt a compte quedar-nos”.

Ens sembla, però, que les posicions no tenen res a veure. D’entrada, acceptaria el Sr. Borrell que diguéssim que l’argument espanyol per mantenir Espanya unida i continuar dins la Unió Europea es pot resumir en un egoista “continuem units, que ens surt més a compte que n’hi hagi un altre que pagui”? No, no crec que ho acceptés. Ell mateix parlava ahir de llaços i de relacions humanes entre Catalunya i Espanya. En una relació, com és sabut, no tot són diners i interessos materials.

En segon lloc, els anglesos que volen marxar volen menys Europa en les seves decisions. La majoria de catalans que volen marxar volen tanta Europa com el que més. La diferència és gran.

Tampoc tenen res a veure els punts de partida. Gran Bretanya votarà en ús de la seva sobirania nacional. Catalunya està intentant assolir aquesta sobirania que li permeti preguntar-se a si mateixa allò que es pregunten els estats i organitzar-se com s’organitzen els estats, i ho vol perquè l’instrument estatal de què disposa (és un dir) no li garanteix la supervivència de la seva identitat nacional ni el benestar dels seus ciutadans d’acord amb els seus interessos. Alguns anglesos creuen que els seus interessos passen per despenjar-se de Brussel·les. Alguns catalans volen continuar amb Brussel·les, però amb la seva pròpia veu, sense necessitat de passar per Madrid. La pulsió anglesa a favor del ‘Brexit’ és antiimmigració, aquest factor no s’ha donat a Catalunya. Són dues consultes de naturalesa diferent.

stats