Misc 07/12/2017

L'anàlisi d'Antoni Bassas: "Indecís, a qui et creus més: a la tele o als teus propis ulls?"

"L''¡a por ellos!' d'Albiol equival al 'limpiando Cataluña' d'ell mateix"

4 min

La manifestació d’avui a Brussel·les no és una manifestació més. És l’enèsima demostració que la llibertat de Catalunya s’ha convertit ja en la causa de la vida de milers i milers de persones. És la demostració que, van passant els segles, i milions de catalans es veuen a ells mateixos com una comunitat nacional i volen una sortida política per a aquesta realitat. Que milers de persones hagin fet més de dos mil quilòmetres per manifestar-se unes hores dona la raó al clàssic quan deia (amb aquella saviesa que li és característica) que “los catalanes hacen cosas”.

Ara ve, tant si m’estan veient des de Catalunya com si em veuen a Bèlgica o tornant de Bèlgica, deixin-me que els digui una cosa que vostès ja saben però que cal recordar incansablement: la data més important del 2017 per a tots els catalans no ha sigut avui, i no va ser l’1 d’octubre. La data més important serà d’aquí quinze dies, el 21-D. Perquè Europa haurà sentit avui el clam dels catalans a Brussel·les, però els governs europeus només voldran saber una cosa el dia 21-D a les vuit del vespre: quants vots té la independència de Catalunya. Els ho torno a dir: Europa és clau. La premsa europea ha arribat a dir a Rajoy que convoqui un referèndum i que no faci com Putin. Les teles europees al·lucinen amb les mentides del ministre espanyol d’Exteriors. I els governs europeus no ajuden l’independentisme (els estats, en general, no volen més estats) però vigilen de reüll. A Catalunya fa anys que hi ha manifestacions, però els europeus ens acaben de descobrir, com aquell qui diu, sobretot després de les imatges de la violència policial contra votants pacífics i indefensos de l’1-O.

En aquest sentit, entenem que qui vulgui fer un gran resultat cal que es pregunti com fer-ho per convèncer indecisos, que segons les enquestes en són bastants. Per què es preveu una gran participació i això vol dir que anirà a votar molta gent que no està acostumada a donar la seva opinió política, que no vol dir que no en tingui, o que més important encara, que no la senti, perquè en aquestes eleccions hi ha en joc la qüestió de la identitat. I ara haurà de triar una papereta.

I, per tant, crec que el sobiranisme té diversos avantatges.

-El sobiranisme no imposa res, al contrari, vol que tothom pugui escollir el futur del país. Els que es van partir la cara per protegir les urnes l’1-O ho feien perquè tothom pogués votar, els del sí i els del no. L’Estat no volia que votés ningú.

-Pegar per votar està molt malament. Si mires una imatge d’aquell dia, amb qui vas? Amb la policia que pega o amb el ciutadà que vol votar?

-A molta gent li molesta que es posi en dubte que això és Espanya. Cal respectar-ho, però també hi havia gent a qui li molestava el divorci, l’avortament o el matrimoni homosexual. Els temps canvien. Però, a part, la seva molèstia ha d’impedir que ens ho preguntem democràticament? I si el drama fos perdre el passaport, recordin que en cas d’independència tothom podria conservar el seu passaport.

-“La independència és una utopia”. Bé, no per als estats que no han parat de néixer al darrer segle, i tots els que han florit a Europa, o per a Escòcia, que ho va tenir a tocar d’una urna. Però si cal parlar d’utopies, parlem-ne. Que és que la reforma de la Constitució espanyola és immediata? Ahir Rajoy la va refredar. La millora del sistema de finançament també és immediata? Més aviat, no. I creuen de debò que Catalunya pot millorar l’educació o les ajudes a la dependència si té bloquejat per sistema el dret a disposar del impostos que paguem fins i tot aquells que no volen ser independents? Creuen que pot ajudar als més pobres si el TC se li carrega una llei de pobresa energètica?

“És que ara, amb això de la independència, l’economia no creix tant”. Des de quan no creix tant? Des que la policia va venir a pegar-nos i tot el món ho va veure. I des que el govern de Rajoy va donar facilitats a les empreses i les van empènyer perquè canviessin el domicili fiscal. Durant tots aquests anys hem tingut rècords d’exportació i rècords de turisme. A qui s’ha de fer responsable de la imatge internacional de Catalunya i d’Espanya?

Hi ha, finalment, un argument que em sembla definitiu per respectuós: Indecís, tu a qui et creus? Als teus propis ulls o a la tele? Has tingut problemes a Catalunya per no parlar català? No t’has trobat mai que la gent ha canviat al castellà immediatament? Estàs content o contenta de l’educació que han rebut els teus fills a l’escola? Perquè et creus els que diuen que aquí hi ha problemes de convivència lingüística si en general no n’hi ha hagut?

I diga’m: T’il·lusiona sentir l’“¡a por ellos!” amb què Albiol ha començat la campanya? No et sembla que divideix, que trenca la convivència, que és violent, que recorda allò de “limpiando Badalona”, però ara corregit i augmentat perquè ara “¡a por ellos!” equival al “limpiando Cataluña” de gent que, com diu Albiol, no és normal?

Bona tornada de Brussel·les als que hi hagin anat. I llibertat per a Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Oriol Junqueras i Joaquim Forn.

I que puguin tornar aviat a casa Carles Puigdemont, Toni Comín, Clara Ponsatí, Meritxell Serret i Lluís Puig.

Que tinguem un bon dia.

stats