Publicitat
Publicitat

L'anàlisi d'Antoni Bassas: 'El 21-D es començarà a guanyar a Brussel·les'

"A Brussel·les caldrà lluir-se. Amb fermesa, creativitat, civisme i bon humor"

Falta un mes i un dia per a les eleccions, i ja comença a haver-hi enquestes. Segons la d’‘El Periódico’, la suma de les llistes d’Esquerra Republicana, la del president Puigdemont i la de la CUP obtindria la majoria absoluta justeta, amb menys vots que el 2015. I la suma de Ciutadans, PSC i PP es quedaria lluny de la majoria absoluta, amb Iceta millorant molt els resultats del PSC gràcies a la seva jugada de fitxar Duran i Lleida com a persona interposada i fer una llista del gust dels moderats, els autonomistes d’ordre, especialment els de l’Upper Diagonal, alguns dels quals, qui els ho havia de dir, acabaran votant PSC. Les seves expectatives milloren tant (dels 16 diputats d’ara als 24 o 25) que frenaria clarament Ciutadans, que quedaria més o menys igual que ara.

En el camp sobiranista el repte és obtenir més del 50% dels vots -la qual cosa enviaria un senyal potent a la Unió Europea-, i, no cal dir-ho, no baixar del 48% que va obtenir el 2015, i això, segons l’enquesta, no és clar. És evident, també, que la llista de Puigdemont desencadena simultàniament tres fenòmens: millora les expectatives del president; afebleix, per tant, la intenció de vot a Esquerra Republicana, i difumina el PDECat fins al punt que en compromet el futur a mitjà termini. I, naturalment, obliga el sobiranisme a pactar molt bé qui serà el president si, d’acord amb l’enquesta, torna a ser sobiranista.

I un detall no menor d’aquest estudi: el PP d’Albiol, que avui és el penúltim al Parlament, passaria a ser l’últim. Una cosa és que el PP, majoritari a Espanya, continuï sent minoritari a Catalunya, i una altra cosa és que el partit de Rajoy, Soraya, Cospedal, Zoido, Fernández Díaz, Millo i Albiol sigui l’ultim de set grups polítics, i baixant. Amb quina autoritat podrien actuar a Catalunya, si tindrien una mica més del 5% dels diputats del Parlament?

És només una enquesta i falta un mes i un dia per al 21-D, i això és una eternitat en una època en què, en un mateix cap de setmana, mor sobtadament el fiscal general de l’Estat; la ministra de Defensa fa el ridícul amb uns bromistes russos que posen en evidència el desig del govern espanyol de creure’s que Puigdemont és un agent rus, i, sobretot, se sap que l’imam de Ripoll va tenir contactes amb el CNI, notícia que de totes és la més greu. Per tant, és impossible de saber sota quin estat d’ànim anirem els electors a les urnes.

En aquest sentit, és molt important que la manifestació de Brussel·les del dia 7 de desembre surti bé. Que aquesta més que demostrada capacitat catalana de manifestar-se als carrers produeixi una actuació que impacti positivament Europa. No es perdin, en aquest sentit, l’article que avui publica l’exministre i ex alt càrrec a Brussel·les Joan Majó:

“En bona part de la UE s’entén el desig popular de poder decidir canviar la nostra relació amb l’Estat. També s’observa amb preocupació la posició tancada del govern espanyol, i encara més la creixent utilització de la força. Estic convençut que, sense abandonar formalment l’actitud de considerar-ho un 'problema intern', a Europa estan disposats a pressionar Madrid per una negociació, a fi d’evitar una situació d’inestabilitat dins la UE, i sobretot dins la zona euro. Però no cal esperar passos directes per donar suport explícitament al moviment independentista, tant perquè no el veuen del tot justificat ni tenen evidència que sigui prou majoritari com per la por del possible precedent en altres llocs, o d'un gran increment del nombre d’estats de la UE”.

Majó conclou: “Només faltaria que ara la desil·lusió, comprensible però previsible, ens portés a convertir la UE en un nou adversari de Catalunya. Seria un error afegit. Compte amb el que es faci a Brussel·les aquests dies…” A Brussel·les caldrà lluir-se. Amb fermesa, creativitat, civisme i bon humor.

Llibertat per a Jordi Cuixart, Jordi Sànchez, Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Carles Mundó, Dolors Bassa, Meritxell Borràs, Jordi Turull, Josep Rull i Raül Romeva.