Cau l’atur, i aquestes dues paraules sonen com música a les orelles d’una societat colpejada com la nostra. Als Estats Units encara és millor: ja han recuperat tota la xifra de llocs de treball que van perdre a partir del 2008. La mala notícia és que la majoria de feines perdudes eren del que en diem classe mitjana, i la majoria de les que s’han creat no ho són. Una família americana ingressa de mitjana uns 5.000 dòlars menys que fa quinze anys. A Espanya el nivell d’ingressos per família és el més baix en set anys. Molts treballadors han acceptat responsablement rebaixes de sous a l’espera de temps millors. ¿Però les empreses que estan guanyant diners, algunes, molts diners, com esperen que creixi l’economia si la gent no té un euro per gastar?
