Legió d’Honor als turistes herois
ALS ESTATS UNITS un bomber és un heroi. Encara que acabi de sortir de l’acadèmia. L’11-S del 2001 va rescatar el culte a l’heroi, que durant uns anys havia cotitzat a la baixa entre un cert pensament progressista, per la Guerra del Vietnam. Tot uniformat que a la nòmina hi té jugar-se la vida per la resta de la comunitat, com policies o soldats, és un heroi. Però si a sobre redueix un tipus armat amb un Kalàixnikov, amb 300 bales, dins un tren i a l’estranger, llavors és un heroi amb premi de telenotícies.
I així, els quatre turistes que van neutralitzar el presumpte terrorista del tren Amsterdam-París ja fa dos dies que surten condecorats als mitjans. Diumenge els van donar la Medalla de la Ciutat d’Arras i aquest dilluns han rebut la Legió d’Honor de mans del president Hollande, que els va qualificar de força del bé davant el mal. I segur que no serà l’última i merescuda medalla.
La història, doncs, ens parla de com la determinació de quatre persones, aquell moment de veure-hi clar, de dir-se “perdut per perdut, millor morir lluitant”, va evitar una massacre. I la sort, esclar. La sort que dos fossin soldats ben entrenats i la sort que, amb un tercer amic, haguessin canviat de seients una hora i mitja després de l’arrencada del tren perquè buscaven tenir millor recepció de wifi. I just en aquell moment, l’atacant va i treu el fusell al vagó on havien anat a parar.
Però la història també ens parla de com el poder retribueix amb abundància d’honors els protagonistes d’una escena que ens recorda a tots que el món és un lloc perillós, on hi ha bé i mal i una guerra latent contra el terrorisme. I ens adverteix que no podem descartar haver-nos-hi d’enfrontar directament, algun dia, amb els nostres propis recursos.
