Sandro Rosell va justificar la seva dimissió, en part, per "amenaces i atacs" a la seva família. Joan Laporta va estar a punt de morir apallissat i els seus fills van haver de portar protecció. Presidents i candidats culers de les últimes dècades han estat víctimes de la violència de delinqüents comuns actuant per interessos propis o per compte d'altri. Però entre socis i mitjans sembla com si aquesta violència de baixa intensitat fos una coherció normal en un camp minat d'interessos com el del Barça. Al cap i la fi, a tots els estadis és inevitable que hi entrin violents, oi? Doncs no. És repugnant que a tot arreu, però especialment al club que s'omple la boca de valors, les diferències es dirimeixin amb violència. Acabem-ho, acabin-ho, abans no prenguem més mal.
