MÍSTER B.
Misc 11/11/2013

Lideratge i ganyota de preocupació

i
Antoni Bassas
2 min
Messi just abans de ser substituït, quan ja havia notat les molèsties.

Oh, que cansat que estic d'aquesta estranya Lliga. I no, no m'agradaria allunyar-me nord enllà, no se'm malinterpreti. El Barça és líder, el Barça goleja. Però Messi es lesiona amb freqüència i Valdés és salvador. Només que sabéssim d'una vegada què li passa a Messi (i el que seria millor, ho solucionéssim), i que no paressin la competició cada dos per tres, la temporada s'estaria fent molt menys feixuga.

Una Lliga estranya, sí. Van veure la repetició del partit del Rayo, ahir? Camp fatal, rival que ofega els de Martino de sortida, que crea ocasions a dojo... I al final, 1-4, amb gol de penal del Betis, i en temps de descompte. I el Barça és líder, i des d'ahir a la nit amb més diferència sobre l'Atlètic, però abans del 0-2 Valdés va salvar-nos del 2-0. Per no perdre el costum. I, esclar, després que el petit perdonés, el gran va castigar. Amb un mig del camp tocador, amb Xavi, Cesc i Iniesta, el primer gol va venir d'una passada en profunditat de... Song a Cesc, que Neymar va transformar al primer toc, i va tenir més mèrit del que va semblar, perquè amb la gespa (disculpin l'exageració) convertida en un terreny de futbol platja, el bot de la pilota hauria pogut convertir el brasiler en autor de l'errada tonta de la setmana. I quan els bètics encara lamentaven la seva dissort, Pedro va decidir donar una lliçó de futbol vertical i fer ell solet el 0-2. I, a la segona part, després del xut al pal que hauria pogut ser l'1-2, Cesc va fer el tercer. Amb un toc suau d'Iniesta i una assistència de Montoya. Perquè al Barça, si surts a ofegar-lo, val més que li marquis algun gol, perquè si no, al final, el que s'ofega ets tu. El lideratge és per al Barça el mateix que la sobirania espanyola és per a Rajoy, que no es discuteix.

I Messi? Des de fora només podem especular, però o torna massa d'hora o es trenca massa de pressa, com si els seus músculs demanessin un altre tracte, diferent del d'abans. Ja és mala sort: ara que hi ha un entrenador que el dosifica, resulta que el veiem més estona entre Corbella i Pinto, a la banqueta, que entre Alexis i Neymar, al camp. Ara que l'argentí tornava, s'ha quedat a mig camí. La impressió que fa (i algun comentari que arriba de gent que sap de què parla) és que Messi té al cap el Mundial de l'any que ve. És el seu Mundial, si vol ser campió. I el cap és molt poderós i sembla com si tota la pressió que no ha semblat que l'afectés mentre ha encadenat la bestiesa de quatre Pilotes d'Or consecutives ara estigui podent amb ell.

Sort que tenim Neymar, que és una alegria per a la vista i un perill per al contrari (ha d'anar afinant la punteria), i que Bartra fa grans partits cada vegada que el posen. Són el Barça del present i el futur, com els campions del món catalans de les motos, que podrien fer anuncis de crema contra l'acné juvenil, i que tenen enamorada aquella canalla més jove, que comença a trobar Messi l'ídol dels seus germans grans.

stats