Llibertat, sàtira i religió
L’atemptat de París ha fet sortir apassionats defensors de la llibertat d’expressió de sota les pedres. Avui criden “Tots som Charlie” però no els facis una portada satírica de la monarquia, la unitat de la pàtria o la Mare de Déu de la seva devoció, perquè es transformen en el Torquemada que porten a dins. Tots tenim els nostres símbols propis o estimats i el dret a la blasfèmia posa a prova la nostra capacitat de conviure. Igualment, la religió, així, en abstracte, també ha rebut després de l’atac de París, considerada poc més que un sinònim de fanatisme. Déu ha estat i és encara una causa de mort, és indiscutible. Però exigir una actitud il·lustrada per tolerar la sàtira i no fer el mateix per entendre la inclinació espiritual de l’ésser humà no sembla proporcionat.
