BONDIA

L’últim adéu als ulls blaus de Gustau Biosca

El futbol és memòria viscuda però també és història transmesa. Així s’explica que fins i tot els que no havíem ni nascut quan Gustau Biosca va penjar les botes sentíssim dissabte que, aviat, del Barça de les Cinc Copes només en quedaran seqüències del No-Do. Biosca era el central de l’alineació que la generació del meu pare se sabia de memòria: començava per Ramallets, acabava en Manchón i passava per César i Kubala. A l’Aquest any, cent! de TV3 l’avi elegant que les conqueria com Piqué va explicar, amb llàgrimes als immensos ulls blaus, el dia que va anunciar, tot sopant a casa, que volia fitxar pel Madrid. Son pare li va advertir, mirant-lo fixament, que aquella podia ser l’última sopa en aquella taula. La resta ja és llegenda.