ENTREVISTA

Marcel Mauri: “Podem no pot mirar cap a una altra banda amb els presos perquè governa”

Entrevista al vicepresident d’òmnium, Marcel Mauri

Amb la indignació encara latent per la suspensió del tercer grau al president d’Òmnium i a la resta de presos polítics tancats a Lledoners, el vicepresident de l’entitat, Marcel Mauri, culpa directament el govern espanyol del seu reingrés a la presó i lamenta la manca d’incidència de Podem a l’executiu.

¿S’esperaven que el tercer grau durés tan poc?

Sabíem que duraria poc, pensàvem que si aquesta vegada dissimulaven duraria fins a mitjans d’agost. El que ha passat demostra l’arbitrarietat i la manera de funcionar del sistema judicial espanyol. Bassa i Forcadell han mantingut el tercer grau perquè s’han trobat un jutge que aplica la llei com toca. Segur que els hi trauran també, però ara que ho gaudeixin.

Quan va tornar a Lledoners, Cuixart va defensar la desobediència i va dir que no tenia por a la presó.

És un pres de consciència i és a la presó per defensar els drets fonamentals. Pots ser independentista, però si ho vols portar a la pràctica acabes a la presó, a l’exili o et foten un cop de porra. Sempre és la mateixa resposta governi qui governi.

Decebut amb el govern espanyol?

Si Cuixart ha tornat a la presó és perquè el govern espanyol ho ha volgut. És perquè Pedro Sánchez ha permès que la Fiscalia, que ell mateix ha dit que controla, prengui aquesta decisió. Si la Fiscalia no hagués presentat un recurs ara Cuixart tindria el tercer grau. Aquest govern avala la repressió i n’és còmplice. Cuixart porta més temps a la presó amb Sánchez que amb Rajoy i hi ha més multes per la llei mordassa amb aquest govern que amb l’anterior. Que no ens vinguin amb històries amb el govern més progressista de la història, no hem vist cap canvi, al contrari, s’ha endurit la repressió.

Quina responsabilitat hi tenen els comuns o Podem?

Els comuns i Podem sempre han mostrat una gran empatia amb Cuixart i els presos polítics que no hem vist en el PSC. També és cert que des que governen no s’ha vist cap canvi i la seva capacitat d’incidència és nul·la perquè la situació ha empitjorat. Hauran de reflexionar sobre la seva capacitat d’influència. No poden mirar cap a una altra banda perquè estan governant. Ara la Fiscalia vol recórrer fins i tot els permisos penitenciaris, quan aquesta resolució perjudica tots els presos.

¿L’indult és la primera resposta del govern espanyol que esperen?

Respectem que els presos, exiliats i represaliats busquin maneres d’afrontar la repressió, però l’indult no passarà. El govern espanyol no tindrà la valentia política de concedir-lo ni de reformar el Codi Penal, perquè acaba comptant vots i no li surt a compte fer cap gest amb Catalunya. La dona per descomptada i mira de reüll la dreta i la ultradreta, que acaben marcant el tempo. Sánchez no afrontarà aquest repte. Tant de bo arribi l’indult i, si més no, el govern s’hi haurà de pronunciar. Ni l’indult ni l’amnistia, però, resoldran el conflicte si no s’exerceix l’autodeterminació.

Calen converses secretes?

Sánchez no té cap voluntat de resoldre el conflicte i segurament li molesta tenir presos polítics perquè no li permet fer veure que és el president més progressista de la història. Es va comprometre a derogar la llei mordassa, però porta tres anys al poder i continua vigent amb més multes que mai. Quan tens un frívol al poder no en pots esperar res.

De què té por ara mateix el govern espanyol?

No hi ha voluntat per fer canvis substancials en el conflicte. El mateix dia que Cuixart és tancat a la presó s’arxiva el cas del Tarajal per la mort de quinze persones a la costa en mans de la Guàrdia Civil. I a la Zarzuela, com va denunciar Cuixart, no s’hi entra, tot i els flagrants casos de corrupció, i sí a la seu d’Òmnium.

El retorn dels presos a Lledoners no ha aixecat protestes, fruit segurament de les restriccions per la pandèmia, però s’ha desmobilitzat el moviment?

La pandèmia hi juga un paper important perquè no podem fer grans convocatòries. També és veritat que la incertesa política i la desunió desincentiva, però a l’hora de la veritat la ciutadania mai falla i la reacció a la sentència va ser espectacular. No és casual que tornin a la presó just després de l’acostament entre Puigdemont i Junqueras quan feia tres anys que això no passava.

Turull deia l’altre dia que més que eixamplar la base cal preservar l’existent, atès el desencís existent.

Notem desorientació i un cert desànim, però quan toca la gent surt. No ens preocupa la desmobilització, sinó la manca d’unitat estratègica.

Com valoren la taula de diàleg?

La taula de diàleg és una cosa de partits, però el govern espanyol sempre aposta per la repressió i els empresonaments. No volen seure en igualtat de condicions. Cal enfortir la societat civil perquè d’oportunitats i embats amb l’Estat n’hi haurà més. Cal pressionar els nostres governants i el govern espanyol per poder exercir l’autodeterminació.

Quina estratègia defensen?

Totes les propostes de lluita no-violenta i de desobediència civil son legítimes i imprescindibles per fer front a la repressió. No servirà de res que a les eleccions cadascú vagi a la seva amb retrets perquè, si estem confrontats, això ens empetiteix. No ens va agradar la manca de resposta política i institucional amb la sentència, perquè la ciutadania hi va ser. No hi va haver una resposta política i institucional a l’altura i això no pot tornar a passar.

Agafarà el relleu de Cuixart?

Quan acabi el seu mandat tornarà a a la fàbrica i jo a la universitat. Som voluntaris. No seré el nou president perquè no tinc cap ambició.