ENTREVISTA
Misc 21/07/2016

Mercè Conesa: “Em sentiria còmoda amb un RUI”

Presidenta de la Diputació de Barcelona i alcaldessa de Sant Cugat, Conesa pugna per ser presidenta del consell nacional del Partit Demòcrata Català (PDC) amb el conseller Santi Vila

i
Antoni Bassas
4 min

BarcelonaMercè Conesa (Terrassa, 1968) és presidenta de la Diputació de Barcelona i alcaldessa de Sant Cugat. Pugna per ser presidenta del consell nacional del Partit Demòcrata Català (PDC) amb el conseller Santi Vila, que dilluns, en una entrevista a l’ARA, va afirmar que Conesa forma part d’una de les famílies del partit -la socialdemòcrata- i que, per tant, no era un perfil de consens.

Es presenta a la presidència del consell nacional del PDC. Per què? Serà l’òrgan més important entre congressos. Puc aportar experiència amb la feina feta en l’àmbit territorial i local, i també amb la d’haver conduït processos participatius. M’agradaria que al consell nacional hi arribessin propostes d’arreu del territori per elevar-les a la direcció.

¿Veu Santi Vila com el candidat de l’aparell del partit?

És molt difícil de dir avui perquè no hi ha aparell.

L’he vist en una fotografia amb el president Carles Puigdemont.

Això és diferent. Hem d’acceptar les posicions individuals de cadascú i entendre que no hi ha dirigismes, que tots hem de tenir les mateixes oportunitats.

Diuen que Mas i, en general, l’aparell del partit estan enfadats amb vostè perquè va ser molt crítica en una intervenció que va fer sobre els dos noms que es van rebutjar.

Vaig fer una crítica constructiva demanant debatre els noms. Entenia que aquell era l’esperit d’un congrés fundacional. N’he parlat amb el president Mas i m’he vist amb el president Puigdemont. Això no ha de minar el procés que hem de fer de participació serena i responsable.

Santi Vila es va definir com a candidat de consens i va venir a dir que vostè era una candidata de família.

El PDC neix sense famílies. Ha de trencar amb moltes dinàmiques preexistents. M’agradaria que la meva família fossin les bases.

Vila és més de consens que vostè?

Jo també em considero de consens.

És la candidata de Josep Rull?

Conec el conseller Rull de la mateixa manera que conec molts altres consellers. Evidentment, hi tinc afinitats perquè compartim una ideologia més propera pel que fa a la socialdemocràcia. Hem de superar aquest debat de les famílies.

En el fons, què hi ha en joc en tot això? Hi ha poder, evidentment.

Hi ha poder, sí. Però sobretot el que està en joc és la credibilitat dels que vam fer un pas per tancar CDC i tirar endavant un instrument nou. Hem de fer que funcioni per donar resposta al que espera la societat.

En aquest sentit, sembla que el congrés va ser un bon primer pas. ¿És el fet assembleari més semblant a ERC que ha vist mai vostè en congressos de CDC?

Els congressos de CDC eren molt endreçats, funcionaven d’una altra manera. No es pot comparar. El que hem de fer és no tapar veus. Les hem de fer aflorar en positiu.

Es van definir com a republicans i independentistes. S’han distingit prou d’ERC?

Crec que sí. I tenim l’oportunitat d’explicar a la societat com ens distingim.

Des del seu punt de vista, què haurien de ser?

Humanistes. La persona està al centre de tota l’acció política. Estem davant de llenguatges molt populistes, en què privatitzar és terrible. No estem en contra de la privatització dels serveis públics perquè sempre seguiran sent públics.

Una economia social de mercat?

Sí, en què l’empresari no és el dolent de la pel·lícula. Crea llocs de treball, l’hem d’ajudar i demanar-li que vetlli per uns sous dignes. I ha de tenir unes condicions per poder-ho fer. A vegades el nivell impositiu és tan alt que fem inviable el negoci. Volem ser aquella formació política de la classe mitjana de tota la vida.

Això es diu liberalisme? Centrisme?

Hi ha persones avui que són liberals per a unes coses, socialdemòcrates per a unes altres, moderades i conservadores per a algunes qüestions. Hem de buscar aquest espai de centre. I és el que treballarem.

I independentistes?

M’hi sento molt còmoda, amb aquesta definició.

Se sentiria còmoda amb un RUI?

Em sentiria còmoda amb un RUI tenint en compte que tenim un full de ruta que hem d’intentar aplicar. Plantejar l’escenari del RUI no és garantia que se’ns reconegui ni de tenir legitimitat democràtica. Si no la tenim i les persones que volen dir que no no hi són...

Això va portar Santi Vila a dir que era una ocurrència.

No dic això ni ho diré, i tampoc discutiré amb Santi Vila. Cadascú té les seves opinions. Abans de plantejar qualsevol RUI hem de veure què passa amb la qüestió de confiança. Si no va bé, tota la resta tampoc.

Què li sembla el que va fer Homs a Madrid? Sembla que canviava el suport al PP per tenir-hi grup.

He sentit Homs i em remeto al que ha dit, que no hi ha pacte. Posem sentit comú a les coses. Si anem a Madrid és per tenir-hi veu, i si podem és a través del grup parlamentari. No ens interessa anar al mixt.

Hi havia l’oferiment de votar Xavier Domènech.

Posi’s d’acord amb el PSOE, senyor Domènech. No ens doni la responsabilitat a nosaltres, que no la tenim. Nosaltres som un grup minoritari.

Si hi ha un govern del PP (amb el sí de Ciutadans i l’abstenció del PSOE), què li espera a Catalunya?

El millor que ens hauria pogut passar és anar junts a Madrid. Com que no és així, hem d’intentar tenir una línia comuna i marcar un perfil.

¿Santi Vila li semblaria un bon candidat a l’alcaldia de Barcelona?

Això s’ha de decidir per primàries. Hem de canviar tots la manera de pensar. Això no vol dir que no consideri que és un brillant orador i una persona absolutament capaç. Ha sigut alcalde de Figueres i ho ha fet molt bé.

stats