A la Meridiana, aquest divendres, ‘fent un Piqué’

Hi ha futbolistes que parlen al camp, com Messi o Iniesta, i n’hi ha que parlen al camp i a la sala de premsa, com Cruyff o Guardiola. Aquest dijous Gerard Piqué s'ha guanyat l’entrada en aquest club exclusiu. El millor ha estat l’autocrítica: “Sé que això no és elegant” (la referència al Madrid en la celebració del triplet). No puc estar-hi més d’acord. Si tothom s’expressés com ell, la convivència patiria un pèl. No sé si en un món passional com el del futbol tothom entendrà que desitjar que li facin 4 gols a Casillas sigui compatible amb tenir-hi bona relació. Però s’agraeix l’absència d’hipocresia. I que deixi titulars per a la història, com aquest: “Una xiulada al Bernabéu és una simfonia”. La seva futura carrera presidencial està llançada. Aquest dijous hem assistit a la creació de fer un Piqué, o sigui, parlar clar, quatre anys després del “puto amo”.