Meritxell Ruiz: "Pacti amb qui pacti el PP, la llei Wert canviarà: és la nostra esperança"

La consellera d'Ensenyament vol avaluar els mestres, però la seva feina, com s'avalua?

Meritxell Ruiz (Reus, 1978) vol avaluar els mestres, però la seva feina de consellera, com s’avalua? "Comprovant si consensuem les polítiques, si tenim el suport de tots els agents de la comunitat educativa. El problema és que en educació els resultats són a llarg termini i aquest govern és de transició. Siguin 18 mesos o no, en política educativa això és molt curt", respon.

Vostè va dir: "La Lomce té les hores comptades". ¿Després dels resultats del 26-J ho continua afirmant?

En part sí, perquè aquest nou ministre [Íñigo Méndez de Vigo], quan va entrar ja va veure que no podia aplicar una llei amb les comunitats que no són del PP en contra. Hauran de pactar, perquè sols ja no poden governar. Pactin amb qui pactin, aquesta llei canviarà. Aquesta és l’esperança que tenim.

Què s’aplicarà de la Lomce el curs que ve, a Catalunya?

El curs vinent serà pràcticament igual que el que hem acabat ara. L’any que ve no farem revàlides. Continuarem fent les proves de competències bàsiques a quart d’ESO. No entenc com no se n’adonen. Vostè li diu a l’alumne que, després de tota l’escolarització obligatòria fins als 16 anys, el títol d’escolaritat se’l juga en un examen d’un dia. Això és inconcebible. Va en contra de l’avaluació contínua. Més segregador que això no hi ha res. I a batxillerat, les universitats catalanes ja s’han posat d’acord per continuar fent les PAU.

Què té de dolent la Lomce?

Gairebé tot. És una llei ideològica i no pedagògica, que pretén millorar els resultats per quedar bé de cara enfora. Preveu que els alumnes de segon d’ESO que no serveixin els apartem del sistema. Que facin FP bàsica. I, per tant, en un any haurà baixat el fracàs escolar. Per millorar els resultats és bona, però per millorar el sistema, no.

Quin percentatge tindrem d’escolarització en castellà el curs que ve?

Per tot el rebombori que han fet, molt poc. Les peticions es fan directament al ministeri i, de moment, només ens n’han confirmat 43, en un sistema amb més de 900.000 alumnes. Però seran menys, perquè moltes d’aquestes sol·licituds no són perquè volguessin més castellà, sinó perquè els paguéssim l’escola privada on anaven. No són canvis de centre perquè tinguessin un projecte que no els agradés, sinó que ja hi anaven. Aquest no és un problema del país. A mi m’han d’exigir que els nanos acabin l’escola dominant les dues llengües. I després que no es fiquin en com ho fem.

Al maig, Junts pel Sí i el PP van votar en contra de tramitar una ILP que demanava, entre altres coses, la supressió progressiva dels concerts a les escoles privades. Per què s’hi van oposar?

Hem de decidir si volem que la iniciativa civil tingui un paper en l’educació, i l’escola concertada fa un servei públic. Sense l’escola concertada, l’educació és més cara i és menys diversa. Quan em diuen que tota l’escola ha de ser igual, jo contesto que fins i tot l’escola pública ha de ser diversa perquè les necessitats educatives ho són. I Catalunya té una llarga tradició d’aportacions de la societat civil en matèria d’educació que no podem carregar-nos.

Hi ha una iniciativa en marxa, Escola Nova 21, impulsada pel Centre Unesco, la Fundació Jaume Bofill, la UOC i la Fundació La Caixa, amb el suport del departament, la Fapac i la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica, en el qual ja s’han apuntat unes 200 escoles per als pròxims tres anys. ¿Aquesta és la línia que després seguiran totes les escoles públiques del país?

A Catalunya, des del 2009, quan vam aprovar la llei d’educació, els nostres centres estan canviant, perquè la societat canvia i els alumnes no saben què es trobaran d’aquí 20 anys. El que estem fent és que el projecte educatiu de cada centre sigui el pilar que doni resposta a les necessitats dels alumnes, amb autonomia de centre i equips directius que es responsabilitzin de liderar el projecte. Per tant, estem perfilant places.

Quan seran Nova Escola totes les escoles públiques de Catalunya?

És difícil dir-ho, perquè l’àmbit educatiu es cou a foc lent, però crec que amb 10 anys més podrem veure com el nostre sistema ha canviat d’orientació.

I els mestres, tal com surten ara de la facultat, ja li estan bé?

Una de les coses que hem aprovat fa poc és que per al curs 17-18 els aspirants a magisteri hauran de fer una prova específica per entrar a la universitat. Si volem bons mestres hem d’aconseguir que facin magisteri no només els que tinguin els millors expedients acadèmics, sinó les millors persones amb vocació.

Vostè està treballant en un sistema per avaluar els mestres. En què consistirà?

Si vostè té autonomia per fer un equip docent per a un projecte, hem d’avaluar-lo per saber si respon al que la societat n’espera. Si només tenim en compte l’antiguitat i la formació, això no vol dir que facin millor la seva feina a l’aula. Esperem presentar aquest nou decret durant el curs que ve.