Misc 20/01/2014

Murs antics i estadis nous

i
Antoni Bassas
3 min
Messi va topar repetidament amb la defensa del Llevant.

El partit d'ahir ja l'havíem vist. De fet, als amants de les essències l'empat del Barça al camp del Llevant els haurà transportat a aquelles nits de Guardiola (Inter, Sevilla…) en què ja podies provar-ho per dins o per fora, amb els laterals o amb els extrems, fent el pi o la vertical, que l'autobús rival estava col·locat de manera sacrificada i organitzada i no hi havia manera de fer forat. Bé, sempre que no es xuti més i millor i deixem alguns cops d'esperó per quan el partit ja estigui resolt. Xuteu més, nois. Xuteu més. Sobretot Pedro i Alexis, que han sostingut l'equip en atac en absència de Messi i que ahir hi van posar moltes ganes però poca precisió.

El Barça es deconnectava a estones, sense aconseguir posar la por al cos a la porteria contrària i fins i tot amb dificultats per aprofundir a camp contrari. Si a sobre falles les poques opcions que et concedeixen, el porter rival té la seva nit i fas córrer la pilota un pèl més lentament del que convindria en un camp amb tan pocs espais, és impossible guanyar. I encara bo que el Barça va marcar de córner, que és una especialitat que la falta de centímetres ha condemnat a recurs improbable. Piqué, tot i que la pilota li va caure a sobre, va poder rectificar la posició del cos i connectar un gran cop de cap. Tot el contrari dels rivals, que ja saben dels temps de les essències que si al Barça li arrenques un córner, tens algunes opcions de fer gol, potser les úniques. I encara bo que Valdés va estar fi, neutralizant les jugades aïllades d'un Llevant que al final no podia dir ni fava, però encara volia mossegar.

Messi ha tornat, però sense presses, eh? Excel·lent notícia la ràbia de Cesc en ser substituït i ventar-li un cop de puny a la visera de la banqueta. Primer, perquè és exactament el que vol el soci. Gent que s'enfadi tant com ell quan les coses no surten. Veure les cares de cansament i frustració de Pedro, Cesc i Xavi a la banqueta, cap al final, era el millor retrat psicològic del partit. I, segon, perquè sembla clar que Martino no negocia les alineacions ni l'impressionen més del compte els galons.

La força de Martino és la seva senzillesa. La de l'home a qui li busquen una casa per viure quan arriba a Barcelona i ell insisteix que amb un pis en té prou. La de l'home que pregunta que per què cal un despatx tan gran a la Ciutat Esportiva si ell parla amb els jugadors sobre la gespa, durant els entrenaments.

El Barça ha perdut dos punts, però no la Lliga. Disculpin l'obvietat, però en un dilluns com avui mai no és sobrer mirar-se als ulls i dir-se que no passa res, que ja ens coneixem.

Com que ens coneixem, tots en general, serà bo que el debat sobre la construcció d'un nou Camp Nou o de la remodelació de l'actual el fem amb molta calma i amb tots els números sobre la taula, no fos cas que no puguem pair el projecte. Aquestes obres se sap com comencen, però no com acaben, i en un club que fa tres anys i mig admetia públicament que tenia problemes per pagar les nòmines o estalviava en tòner de la impressores, alegries, les justes.

stats