No som un interruptor

Quan sents que, si no prenem mesures, en qüestió de quinze dies el sistema sanitari no ho aguantarà, entens que el Govern posi restriccions: ens hi està anant la nostra vida i la salut dels que ens cuiden. Alhora, quan parles amb un hoteler de l’interior del país desesperat perquè tenia l’hotel ple aquest cap de setmana, amb una veterana restauradora no menys desesperada des de fa dies o amb els professionals del teatre, que es pregunten per què els toca el rebre si estaven observant tots els protocols de seguretat, empatitzes amb el seu patiment, també. Estem sent sotmesos a un exercici de trencament de la normalitat sostingut i agressiu, a la desaparició del futur raonable com a espai susceptible de ser planificat, a la normativització extrema de la vida. Qui pot viure com si fóssim un simple interruptor? Estem entrant en un perillós esgotament mental que demana, també sostingudament, el millor de tots nosaltres.