Abans de les plebiscitàries, siguin quan siguin, arribarà el 9-N. Permetin-me aquesta obvietat cronològica, però és que, sent veritat que cal pensar sempre amb dues jugades d’anticipació, observo molta pressa per liquidar el protagonisme dels ciutadans en el procés, sense el qual no seríem ni remotament on som. Recordem algun dels seus èxits: el 9-N ja fa dies que està reservat al calendari de previsions internacionals com el dia de la consulta a Catalunya. Capçaleres de prestigi i influència han dit a Rajoy que millori l’estatus de Catalunya i que negociï la consulta. El Govern organitza una consulta (amb voluntaris i DNI, sí) perquè la gent digui si vol que Catalunya esdevingui un estat independent. Jo no menystindria el que la gent d’aquest país és capaç de fer el nou 9-N.
