Noia, com has crescut

ENVELLIR és deixar de sorprendre’s pel que passa. La qual cosa té un innegable costat pràctic, perquè fer-se gran també consisteix a veure-les venir. L’equilibri deu estar en un punt equidistant entre la ingenuïtat i el cinisme. Entre els corresponsals es parla de l’efecte “mirada cansada”, que es produiria a partir del segon any d’estada en un país, perquè a partir d’aquell moment gairebé tot sembla normal, i gairebé res sembla notícia. Hi ha, però, algunes sorpreses que no podem deixar de verbalitzar: els canvis en els paisatges (“això abans tot eren camps”) i la creixença de la canalla (“noia, com has crescut”), observació que sovint és rebuda amb molèstia per l’aspirant a adult (“sí, esclar que he crescut, què vol que faci?”). La qual cosa vol dir que també s’està fent gran.