Misc 13/01/2014

Obama, Rajoy i Bob Dylan

i
Antoni Bassas
2 min
A diferència de Rajoy i les seves polítiques autoritàries, Bergoglio entén el món en què viu, assedegat de legitimitat.

El papa Francesc va batejar ahir 32 nens a la Capella Sixtina, entre els quals la filla d'una parella casada pel civil, en una nova demostració que en el seu pontificat no hi ha dia sense símbol, i la premsa, sobretot la progre, ho beneeix entregada, amb l'encens del titular. Ahir s'explicava que durant la cerimònia Francesc va donar permís a les mares perquè alletessin la canalla sota els frescos de Miquel Àngel, perquè els nens "són les persones més importants aquí dins". Jorge Mario Bergoglio està construint un personatge públic amb un missatge doble: l'amor és més important que la llei i l'autoritat és més important que el poder. I això vol dir que Jorge Mario Bergoglio entén el món en què viu, assedegat de legitimitat.

Per citar un valor segur, un altre que va guanyar-se l'autoritat va ser Mandela. Aquests dies que les teles van repetir Invictus, era colpidor recordar com es va enfrontar a la seva gent perquè acceptessin que l'equip de rugbi, símbol d'una part, pogués acabar sent un element d'identitat nacional comuna. I tot això, venint del drama de l'apartheid.

L'autoritat i el diàleg, heus aquí dos conceptes aliens a la cultura política de l'actual govern espanyol. Quan podia pensar-se que Rajoy no era Aznar, la flaire de la seva acció de govern recorda la del quadrienni 2000-2004, també de majoria absoluta: radicalitats ideològiques de Tea Party con leche (llei de l'avortament) ideals per no parlar dels veritables problemes de la societat i conversió de l'adversari en enemic per cohesionar la parròquia, com ha passat amb el català i la llei Wert. Aquest cap de setmana li ha tocat a Euskadi. Hem viscut l'incomprensible enfrontament del govern espanyol amb el basc, un govern amb un lehendakari democristià de formes autonòmiques, en un moment en què la fi d'ETA és més a prop que mai. Deliberadament cec a aquesta realitat, el govern del PP continua parlant com si fóssim als anys de plom del terrorisme.

El resultat d'aquest estil de govern és conegut: un augment general de la tensió política a Espanya i la destrucció de qualsevol terreny intermedi on es pugui trobar un compromís. Fixem-nos com és la polarització que dues comunitats tan entregades electoralment al PP com el País Valencià i les Illes Balears també han explotat amb el tancament de Canal 9 i l'atac a l'ensenyament del català a l'escola balear, respectivament. I és que el PP té una forma de fer política que sovint fa que la gent se senti afectada en la seva dignitat.

Però tot això seran hilillos de política que no embrutaran el gran dia de Rajoy. Avui seurà a la dreta d'Obama al Despatx Oval de la Casa Blanca. No hi haurà preguntes incòmodes sobre Catalunya i aprofitarà l'ocasió per anunciar que Espanya ja torna. Com que és als Estats Units, Rajoy podria revisitar Dylan, que just aquest gener fa 50 anys va cantar per primera vegada: "Veniu, ministres, escolteu-me de grat [...]. Deixeu el vostre vell camí. / Ja no serveix. / No sentiu aquest vent que us trenca els vidres i fa trontollar les parets? / És que els temps estan canviant".

stats