Encara li queden dos anys com a titular de la Casa Blanca, però no és precipitat començar a escriure l’epitafi polític de Barack Obama. El seu partit ha perdut la majoria al Senat i el president ja és una illa demòcrata en un mar republicà. És l’economia, estúpid? No ben bé. L’atur és del 5,9%, el més baix des del juliol del 2008. Més aviat és la percepció de l’economia, la diferència entre la millora estadística i la millora real. Obama diagnostica bé quan assenyala la desigualtat com el problema (si esforçar-se no és suficient, és la fi del Somni Americà) i, per tant, la conclusió és sorprenent: un dels millors candidats de tot els temps ha esdevingut un president que desperta apatia. Ha entès la complexitat creixent del país i del món, però no està sabent fer-hi front.
