Pel cessament de les hostilitats

“ENS ESTEM FENT MAL amb la hostilitat amb què ens adrecem els uns als altres”. La frase de Marina Garcés a l’entrevista d’aquest diumenge ha tingut ressò, com passa amb aquelles idees que tenen la virtut de capturar un sentiment molt estès. No és aventurat afirmar, doncs, que a part de la roba amb què ens vestim cada matí, molta gent surt al carrer amb una cuirassa. O un punxó. O totes dues coses. Hi ha hostilitats molt evidents: la dels polítics entre ells mateixos; o la de les xarxes socials, entre nosaltres, o la de la televisió porqueria. Però hi ha pocs espectacles més tristos que veure un nen cridant al seu avi o un adolescent esbroncant la seva mare. No sabem qui els va ensenyar a parlar amb aquesta agressivitat, però amb tota seguretat hi ha un model adult al darrere. Qualsevol paraula que diem compta. Dita a la canalla, pot comptar per sempre.