Vaig conèixer Pete Seeger a Poughkeepsie, un poblet a la riba del Hudson, al nord de l'estat de Nova York, un fred matí de la tardor del 2009. Nonagenari, conservava el cap ben clar, un somriure obert, un jersei de punt de classe treballadora, una considerable memòria i, sobretot, la llegendària capacitat de confortar esperits afligits, progressistes o no, davant l'avanç imparable del mercat voraç. Recordava perfectament que les seves cançons s'havien traduït al català i havien servit en la lluita antifranquista. Honor a Seeger i als traductors que van fer tan nostres aquells poemes inspiradíssims, escrits o popularitzats per ell, com Què se n'ha fet d'aquelles flors?, La cançó de les capses, Si tingués un martell o l'inevitable Tots junts vencerem. Cançons que encara escalfen esperances.
