“President, vostè ve aquí com a acusat i a contestar preguntes”

BarcelonaDins del Palau de Justícia hi fa un fred d’internat, un fred glaçador de sostres de vint metres, d’aquells de continuar amb l’abric posat. Allà ens esperem els vint periodistes que entrarem a la sala del judici. No amb abric, sinó amb toga, arriba el trident: Melero, Entrena i Pina. Aquests, però, juguen a la defensa. Són els advocats de Mas, Ortega i Rigau, respectivament. Veterans de tribunals com el Santi Tarín fan les presentacions, i els lletrats reconeixen en un rondo que “aquí, el dret penal grinyola, perquè les estructures jurídiques tenen poc a veure amb les respostes polítiques que escoltarem”.

Són les nou tocades, l’hora fixada per a l’inici de la vista oral, i els acusats no hi són, però se’ls espera. Sobretot els espera una gentada que se sent des de dins com una remor que puja i baixa. Arriba Cayetana Álvarez de Toledo, exdiputada del PP, membre de la FAES i de Libres e Iguales, que ahir publicava a El Mundo un article on s’hi llegia: “Imaginem que el govern aplica l’article 155 de la Constitució”.

Falta un minut per arribar a tres quarts de deu. Autoritzen els mitjans a entrar a la sala. Som els últims. Tothom ja està assegut i a punt per començar: sota un retrat de Felip VI de Borbó, un retrat massa petit per a tanta sala, hi ha el tribunal, presidit pel president del TSJC, Jesús María Barrientos, i, cara a cara, l’expresident de la Generalitat Artur Mas amb Joan Ortega a la dreta i Irene Rigau a l’esquerra. Fa impressió veure’ls asseguts. A la primera fila de les 60 butaques del públic, la dona i la mare de Mas. S’hi podia sentir volar una mosca. Corre la brama que al tribunal li ha molestat el retard. El jutge Barrientos ens adverteix que no podrem fer servir dispositius “per comunicar-se amb l’exterior” ni fer gestos “d’aprovació o desaprovació”.

Qüestions prèvies. Volums de veu baixos. La defensa deixa anar expressions com ara: “...quina era la consideració subjectiva de tots els operadors jurídics i polítics...”, mentre que l’acusació fa una frase digna de l’escola judicial amb els conceptes “fiscalia, unitat i jerarquia”.

Recés de deu minuts per decidir l’admissió de proves i testimonis. Se’n va el tribunal i la resta ens quedem. Es desfà la tensió i Artur Mas s’acosta fins a la darrera filera de periodistes. Li fan notar que du la insígnia de la Generalitat al trau de la solapa: “Home, esclar”.

A la sala hi ha quatre persones que al·lucinen: són la parella formada per la Montse i l’Eva, la Teresa (cosina de la Montse) i el Jordi, la seva parella. Fa una hora eren al carrer, manifestant-se. Se’ls ha acostat un mosso de paisà i els ha preguntat si volien passar, perquè allò era una audiència pública i havia d’entrar-hi gent. I tu diràs.

A les 10.37 h Mas comença a contestar a les preguntes de la defensa i només de la defensa. Parla en veu alta, fins al punt que Barrientos li ha de demanar que s’aparti del micròfon. “Ni caprici, ni boutade... Volíem fer una cosa seriosa... Ridiculització, menysteniment i mofa...” Barrientos, que alterna el català i el castellà, el tornarà a tallar dient-li: “Vostè ve com a acusat, ve a contestar”.

Acaba Mas, es rebaixa la tensió i Ortega comença amb una frase teològica: “El cos de voluntaris va ser l’ànima”. Ortega torna a un to més baix, com d’estar-ne fins al capdamunt. No du cap samarreta de llavis bruts, però recorda el joc brut dels ciberatacs que van fer caure el sistema de receptes electròniques. Ortega torna a lloc i Mas li dona dos copets a l’esquena.

Rigau és molta Rigau. És que és mestra. Com si fos a l’aula, parla alt i clar, somriu, i posa exemples: “Ja entenc que se’ls faci estrany que una operació tan gran com el 9-N quedés en mans dels voluntaris. Però recordi que quan hi va haver la marea negra a les platges de Galícia [i tothom pensant en els « hilillos de plastilina » de Rajoy], la neteja de les costes va quedar en mans de voluntaris”. El domini escènic de Rigau arriba al punt de comentar que “a vegades els mitjans anuncien accions judicials abans que siguin oficialment comunicades”, i que “quan has vist el govern central incomplir sentències del TC...”. Quan torna a la banqueta, Mas també li posa la mà a l’esquena, però no sé si li calia.

A un quart d’una s’aixeca la sessió. Mas passa davant dels periodistes i diu: “Els inculpats us saluden”. I li contesten: “Els ciutadans que s’acusen pel 9-N us tornen la salutació”. I fins demà.