BlackBerry ha fabricat grans telèfons, però cal admetre que l'iPhone presenta un avantatge insuperable: quan l'agafes a mitjanit no cal que et posis les ulleres per veure l'hora, perquè els números són grans i clars, i es llegeixen sense necessitat de fer zoom amb el braç. No passa com amb els flascons de sabó de les dutxes dels hotels: tenen una etiqueta petita amb un cos de lletra petit, i en aquell moment d'anar-te a ensabonar, regalimant i agafant fred, endevina quin és el xampú i quin és el gel. Qui no s'ha equivocat mai de pot i s'ha acabat rentant el cap amb el condicionador dels cabells?
Si tens menys de 40 anys, tot això et resultarà incomprensible, però, creu-me: ja arribarà el dia que tu també agrairàs els correus amb lletra gran.
Afortunadament, som al segle XXI i els vidres progressius permeten veure-hi de prop o de lluny sense necessitat de canviar de muntura, només amb un senzill moviment de cap fins a trobar el punt òptim per enfocar nítidament l'objectiu visual. De vegades, però, per mirar de prop cal aixecar el cap un pèl massa artificialment, perquè l'ull busca la part baixa del vidre, i el vistacansat alça la testa i mira com per sobre de l'espatlla. Res més lluny de la realitat: si veieu algú que us mira amb aire de sobrat, penseu que, senzillament, està enfocant. I no sempre és fàcil. Quan se t'acosta algú per parlar, com més s'acosta més aixeques la barbeta per veure'l bé, de manera que si se t'arriba a col·locar a sobre (hi ha gent que per distància personal entén distància íntima) acabes mirant l'interlocutor com aquells soldats del Kremlin quan passa Putin, que sembla que se'l vulguin menjar amb els ulls.
La vista cansada és una murga, però és una bona metàfora del que vol dir anar fent anys. A poc a poc, et trobes reenfocant la vida i mirant-te-la d'una altra manera. Col·lectivament, és el que ens ha passat amb Espanya. Alguns creuen que és per culpa d'un règim propagandístic. Doncs ja tindria mèrit: emeten des de Madrid La 1, La 2, Antena 3, Cuatro, Telecinco i La Sexta, i des de Catalunya TV3. Que tot ha anat molt de pressa? Home, tenim un llarg històric, sobretot dels darrers 40 anys. I ara, sí, tot s'ha precipitat. Com es va precipitar la República el 14 d'abril del 31 després de segles de monarquia, o es van legalitzar els partits a la mort de Franco. Perquè hi ha moments en què les societats adquireixen una nova consciència del que vol dir viure amb dignitat. Han estat més de 30 anys de sostingut esforç fiscal pel reequilibri territorial d'Espanya, amb una concepció radial de les comunicacions, i entre crits d'insolidaris. La sentència de l'Estatut del TC-PP va ser una indignitat política que va cansar la vista de molts catalans per sempre, gent de totes les edats i tendències, que han coincidit a identificar que el futur més convenient és un futur en llibertat. Fruit del cansament, hem anat reenfocant progressivament l'horitzó, i ens el mirem apuntant més lluny, aixecant més el cap. Amb progressives, sí, que el país ja té una edat.
